«Teoria escènica», «Notes lleugeres per als actors i l’escena: la interpretació i l’escena» [Nocturn. Andante. Morat, 1896]
A Nocturn. Andante morat (1896), l’artista presenta les seves teories per a un teatre i una escenografia simbolista.
El petit llibre blau ultramar de Nocturn. Andante morat està dissenyat com un objecte simbolista que per si mateix ha de provocar sensacions i estats d’ànim. Les il·lustracions al text poètic-dramàtic, que també acota musicalment, mostren una proposta escenogràfica i de disseny de personatge amb dibuixos molt simplificats on aflora el valor simbòlic de cadascun dels elements en joc.
A les seves memòries, Adrià Gual escriu: “Val a dir que la publicació del meu Nocturn. Andante. Morat, realitzada per mi mateix amb il·lustració referent als personatges i a l’escenari, completada per un cartell també original meu, tot això sense cap mena de transigència, no podia menys que caure com un explosiu en els ambients teatrals d’aleshores, per dissort no massa allunyats dels d’ara”.
Coberta del llibre: Adrià Gual, Nocturn. Andante morat, 1896. Nocturn. Andante. Morat, Llibreria d'Àlvar Verdaguer, 1896.
Il·lustració escenogràfica: Adrià Gual, Nocturn. Andante morat, vers 1896. La imatge presenta la proposta d'escena inclosa en la publicació de l'obra el 1896.
Esbós d'il·lustració escenogràfica: Adrià Gual, Nocturn. Andante morat, vers 1896.
Esbós il·lustració a llapis dels personatges Germà i Germana.
Proves litogràfiques i esbossos a llapis i tinta: Adrià Gual, Nocturn. Andante morat. Il·lustració dels personatges Germà i Germana. Elaborats per a l'edició del llibre (1896).
Projecte de cartell: Adrià Gual, Nocturn. Andante morat, vers 1896. Els dos lliris encreuats fan al·lusió simbòlica als dos germans com dues ànimes fusionades a la recerca de la salvació.
Projecte de coberta: Adrià Gual, Nocturn. Andante morat, vers 1896.
