Adrià Gual: Teoria escènica

Teatre Íntim. Direcció: Adrià Gual. Per als no professionals (actrius, actors, autors i auxiliars en general) [fragments, 1899] - Ifigènia a Tàurida, 1898

La represa d’Ifigènia a Tàurida de Johann Wolfgang von Goethe, traduïda per Joan Maragall, va ser representada per segona vegada al Teatre Líric el 23 de gener de 1899 amb la intenció de repetir o, si més no, commemorar públicament l’èxit de la seva primera escenificació: el Teatre Íntim havia inaugurat la seva activitat teatral estrenant la mateixa versió de forma privada i prèvia invitació, el 10 d’octubre de 1898, als Jardins del Laberint del comte d’Alfarràs a Horta (Barcelona).

L’escenografia de la represa és projecta amb la intenció de recrear de forma simplificada i simbòlica el palau de Thoas (el jardí), sense devaluar la funció del decorat cap a aspectes només descriptius i anecdòtics. No obstant això, la mateixa escenificació en un teatre a la italiana, interior, i en conseqüència en un espai escènic tradicional, trenca amb el sentit atmosfèric, embolcallador i naturalment metafòric, tant formalment com intel·lectualment, que havia assolit la posada en escena al jardí del Laberint.

Els comentaris positius sobre el dispositiu en la represa es basen en la correcta imitació del jardí (prescindint de l’íntima mirada cap a la naturalesa que havia sustentat el transgressor concepte del dispositiu per a l’estrena). En la segona convocatòria al Líric, l’escenografia també és a càrrec de Miquel Utrillo. De fet, ell mateix havia estat qui havia concebut, a la primera representació, l’espai escènic als jardins d’Horta, i havia proposat l’espai escenogràfic a Adrià Gual, el qual va acceptar-lo tot afegint-se al “sentit d’adaptació” que Miquel Utrillo atribuïa a l’escenografia-jardí.