El Teatre Popular. Plan-estudi llegit en l’Associació Popular Regionalista, la nit del 2–4–1901 [fragments, 1901] - Camí d’Orient, 1902
Els projectes escenogràfics del simbolisme naturalista evolucionaran des la suggestió simbòlica de l’atmosfera a projectes més estrictament fonamentats en l’estructura i la composició del lloc i l’arquitectura. La proporció i naturalesa dels ambients és metàfora dels estats d’ànim dels personatges i el conflicte. Els ambients connoten, no només contextualitzen.
El concepte escenogràfic gualià es desenvolupa paral·lelament –i amb qualitat independent, però equiparable en transcendència– a les propostes escenogràfiques a Europa.
Els plantejaments escenogràfics d’Adrià Gual són homologables als d’homes de teatre i pintors vinculats a les experiències de l’escenografia naturalista i simbolista francesa als teatres d’André Antoine (Théâtre Antoine), Paul Fort (Théâtre d’Art) i Lugné-Pöe (Théâtre de l’Oeuvre).
A l’acte primer, la casa pairal del doctor Gustau de Montanal. Aquest és el pati interior de la casa pairal del doctor Gustau de Montanal, lloc de peregrinació dels malalts de la contrada. Un espai que recull i cura. Adrià Gual, ens mostra un edifici de caràcter rural, acusadament auster i monumental. Cap dels detalls del dibuix de la casa trenca la seva imatge compacta i pesant, som davant d’una fortalesa.
A l’acte quart, Adrià Gual acota pel que fa a la il·luminació: “Durant la tarda i començament del capvespre, que progressarà fins a la nit completa cap al final de l’acte. Plaça pública, interior dels porxos a primer terme. Tot té de recelar abandó i l’angoixa del nefast aconteixement per on passa el lloc - escena”.
El següent dibuix és la plaça pública del poble de Castell Fornells, la veiem des de l’interior de la porxada; al poble s’ha declarat la pesta i el doctor i la seva filla van a socórrer els malalts. La fragilitat i la buidor que reflecteix la porxada és metàfora de l’abandó i angoixa del nefast esdeveniment que s’acosta.
Acte cinquè. Abans Vila Auba protegia a les persones de la malaltia, ara l’espai obert i foradat de la porxada no aïlla prou als homes de les seves tares. L’acte se situa al capvespre: “tot davalla, tot tendeix al nefast desenllaç”. L’espai de l’interior de l’ermita embolcalla religiosament els personatges, s’exagera l’expressivitat mística de l’escena amb la il·luminació irreal del fons de l’escena i l’alçada de la cúpula. La il·lustració tendeix a una distorsió del pla real que sembla propera, a l’estil expressionista.
Il·lustració escenogràfica: Adrià Gual, Camí d'Orient, 1902. Acte segon. Menjador de Vila d'Auba.
Il·lustració escenogràfica: Adrià Gual, Camí d'Orient, 1902. Acte quart.
