Adrià Gual: Teoria escènica

Escenografies. Escenografia catalana (I) [1922] - Tristany i Isolda, 1920

Tristany i Isolda s’estrena, com Romeu i Julieta, dins el programa Trilogia de l’amor de l’ECAD del 1920. Aquest cop, gràcies a les fotografies d’escena que s’han conservat, constatem que les tècniques tradicionals del teló pintat no poden sostenir adequadament el poder emotiu que Adrià Gual aconsegueix als projectes escenogràfics mitjançant la capacitat expressiva i sensitiva del color. Al projecte, Adrià Gual matisa amb gran sensibilitat la il·luminació pintada i la planteja íntimament vinculada a l’estructura: el color construeix l’espai.

Així, en aquesta escenificació, Adrià Gual torna a inspirar-se en la simplicitat i la màgia del passat fonamentada en les fonts estètiques i els valors de l’art medieval. Un senzill element com la vela del vaixell –que porta Isolda a la cort d’Artur–, inflada i potent, és un element que significa la força de l’amor absolut de Tristany per ella. Vela i vaixell són símbol de la sobirania de l’amor total i permanent que es professen els amants.

Però l’escenografia realitzada finalment d’aquesta escena no resol correctament l’emotivitat que transmet el projecte. L’escenògraf constructor no manté el mateix to ni la mateixa expressivitat pictòrica.