ESAD. Laura Bono: Espines/Gräten

Pràctica d'escenificació 4 de l'alumna de Direcció i Dramatúrgia de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) Laura Bono.

Què passa quan el fet de cuidar deixa de ser un gest d’amor i esdevé un intent desesperat de fugir d’un mateix?
Ell, un jove alemany que fuig de la presó, arriba a un poble de la costa catalana. Allà és contractat per una família com a cuidador de la mare, l’Espinada, que tot i estar malalta, custodia i amarra la vida dels seus fills, el Germà i Ella.
La seva arribada manifesta, com un volcà a punt d’entrar en erupció, els desitjos latents en la profunditat dels personatges.
A Espines/Gräten, cinema i teatre es troben al llindar del precipici. Una pantalla partida per la meitat obre un espai fragmentat on les identitats es descomponen entre cos i imatge, entre el que es viu i el que es representa.
Espines/Gräten no és una gran tragèdia. Parla de la violència del subtil.
Del desig de fugir de qui som amb les cartes que ens han tocat. Del succedani en què ens hem convertit. De com els vincles familiars poden ser gàbia. I la família, una ferida que no tanca.

Autor
Joel Quesada Civit

Traducció
Finn Grau i Max Grosse

Direcció
Laura Bono Gabarró

Ajudant de direcció
Emma Delon

Intèrprets
Alba Duñó Ariñó
Finn Grau
Marçal Gené Verdés
Sofía Díaz Ferrer

Escenografia i il·luminació
Laura Palmer

Video-escena
Luca Butturini

Vestuari
Nicolás Castro Artuz

Moviment
Laia Macias

So
Eugeni lvov

Assessoria audiovisual
Marcos Xalabarder

Professorat
Glòria Balañá
Antoni Ubach

Equip Tècnic de Teatres
Coordinació tècnica: Oriol Partagàs
Tècnic de llums: Carlos Lucena
Tècnic de so: Toni Suñé

Agraïments
Què màgica, aquesta cosa del teatre, de generar encontres que fan néixer vides. Al Marçal, la Finn, l’Alba i la Sofia: gràcies de tot cor. Laia, Luca, Emma, Max, Eugeni, Laura, Nico i Marcos.
Joel per la vida que han permès les paraules i la pedra. Gràcies a totes per la generositat i la creativitat; per l’amor i les mirades que obertures al profund.
A totes les amigues, família i aquelles que han deixat empremta per entendre que el temps del teatre fa que desapareguis durant una estona, però no fa que les estimis menys.