ESAD. Queralt Borja: Abans que es faci fosc

Treball final d'interpretació de l'alumna de l'ESAD Queralt Borja.

L’Anna treballa en un planetari i explica als visitants els secrets de l’univers. Com a astrònoma ens recorda que no hi ha cap punt fix en un cosmos que s’expandeix tan ràpidament que un dia ja no ens n’arribarà la llum. Comparteix aquesta passió amb la seva filla, la Maria, que somia explorar galàxies pujada dalt d’un coet. Però tot canvia quan l’Anna rep el diagnòstic d’una malaltia degenerativa de la vista, que farà que el seu món desaparegui, com ho fan les estrelles quan moren. Hi ha pèrdues que no es poden cridar però que ho omplen tot. I, llavors, què queda, quan ja no queda res?

Autoria
Hattie Naylor

Traducció
Neus Bonilla i Carme Camacho

Direcció
Queralt Borja

Intèrprets
Queralt Borja

Veus en off
Gemma Costa Pagán
Carla Luque
Joan Miquel Amo
M. Ullviu

Escenografia
Josep Sucarrats

Vestuari
Queralt Borja

Il·luminació
Laura Barberà

Espai sonor
Magí Coma

Composició tema principal
Robert Prieto

Espai audiovisual
David Blanch

Tutora
Gemma Sangerman

Agraïments
A la meva família, per ser constel·lació fixa quan tot gira.
A l’equip que n’ha format part, per fer que aquesta història pugui arribar als ulls i als cors dels altres.
A la Marta i la Queralt, per trobar la veritat en cada escena, com estrelles ocultes.
A en Robert, en Josep i la Mar, per sostenir-me dins la foscor.
A la Gemma, per ser òrbita quan tot s’allunyava.
Sense vosaltres, aquest viatge no tindria sentit.
Aquesta obra també és vostra.
Gràcies per caminar amb mi cap a la foscor.