Ressonàncies IT: Tiranas Banderas II

De la companyia de graduats de l'ESAD LAST.

 

És una de les companyies seleccionades per la beca DespertaLab de Nau Ivanow. El Cicle de creació escènica DespertaLab, impulsat per la Nau Ivanow i la Sala Atrium, té l’objectiu de donar suport a la creació teatral més recent, contribuint a l’entrada de les joves companyies a les xarxes professionals.

 

TIRANAS BANDERAS II parla des de l’admiració absoluta de com les banderes aconsegueixen amb aparent facilitat tot allò que el creador de teatre no arriba a assolir mai, utilitzant els mateixos recursos dels que disposem en les arts escèniques: explica com les banderes són la llavor d’una ficció que perdura per sempre en l’imaginari popular; parla de com les banderes apel·len a un sentiment que romandrà per sempre en el cor (el cor?) dels seus; i mostra com, quan intenten sublimar la complexitat d’un país o d’una ideologia en tres colors mal combinats, se’n surten. Ens flipa aquest carisma i el domini de la gestió del capital emocional del seu públic. I li voldríem rendir homenatge.

Passa, però, que ens dona també la sensació que la bandera conviu a l’univers del Cristo en la Cruz, l’aura incorruptible de l’esquerra i la pometa del Mac, i que representa sense matisos un símbol dels poders que se n’aprofiten d’aquesta necessitat tan nostre de pertànyer a un grup, de tenir un lloc on tornar quan tot va malament, per treure rèdit de qualsevol tipus. I a alguns ja els hi està bé i viuen feliços en la seva disciplència. I això no mola tant, i ens cabreja una mica, o molt, però sobretot ens cabreja el fet indiscutible que la bandera és, per definició, lletja. Lletja en la seva concepció, en el seu disseny i en la seva realització. Lletja com feta a disgust, com pegar-a-un-padre, com els vestits del Macson.

I això és el que ens puteja més; que ja que poses a quatre potes a una multitud i la sodomitzes mentre li fas empassar doblada una història sense cap ni peus, almenys proporciona-li a aquest cuento un embolcall bonic. Que no costa res. Que estem a l’era del packaging. Encara que sàpigues que funcionarà de qualsevol de les maneres, encara que ningú no reclami. No costa res posar carinyo a les coses-ideologies-brainwashings. Falta carinyo en les banderes. I per aquí no passem. I d’això vaTIRANAS BANDERAS II, de com la falta de carinyo no s’hauria de deixar passar mai.

FITXA ARTÍSTICA

Una peça de L△ST

A escena: Gaia Bautista, Ignasi Guasch i Alberto Román.

Assessorament artístic: Santiago Sierra

Una producció de la Nau Ivanow i L△ST

Agraïments: Jordi Fondevila, Eugenio Merino, Hermanas Picohueso, David, Fernando, Aina i Laia.

Peça guanyadora de la Beca DespertaLab 2020.

Amb el suport de l’Institut Ramon Llull i el Ministerio de Cultura y Deportes.

Més informació i compra d'entrades en aquest enllaç  

 

RESSONÀNCIES IT és un recull informatiu dels espectacles externs en què participen professors, alumnes o graduats recents de l'Institut del Teatre.
Si esteu interessats en difondre algun espectacle envieu la informació a comunicacio@institutdelteatre.cat.