La Pràctica com a recerca a les nostres aules
No hi ha escola que no s’erigeixi sobre una idea. Cada institució educativa encarna una herència, i amb aquesta herència s’enfronta a les exigències que li reclama el seu present (i el seu futur més presumible). Amb cent anys d’activitat a l’esquena, l’Institut del Teatre es troba davant l’ineludible desafiament d’assumir necessitats pròpies d’una escola (escoles) d’arts escèniques que volen ser referència per als creadors teatrals en el (i del) segle XXI. Per dur a terme aquesta missió, ha de saber transformar, i com més aviat millor, el seu sistema pedagògic en una estratègia capaç de generar artistes i gent d’ofici que responguin de manera òptima als requeriments del seu propi temps.
No es tracta només de continuar transmetent pedagogia a través de ponts generacionals (emmarcats en una estructura que sovint -siguem justos- resulta una mica més rígida del que voldríem), cal també voluntat per emprendre canvis i activar mètodes o procediments ideals. I hem d’estar disposats a debatre sobre aquesta qüestió. Ara bé, per fer-ho haurem d’involucrar tota la comunitat acadèmica: professorat i alumnes (el futur dels quals està en joc a les nostres aules).
Enguany, l’Institut del Teatre organitza la quarta edició de les Jornades Scanner amb la intenció de debatre, un cop més, sobre la recerca en les arts escèniques, però sobretot amb la voluntat de trobar fórmules concretes que s’adeqüin a l’especificitat del nostre centre.
Dit d’una altra manera: el propòsit central d’aquesta edició serà dialogar sobre com es poden implantar —o com es podrien anar implantant— a les nostres aules i en les nostres activitats pedagògiques i professionals els procediments, els mètodes i els criteris que fonamenten la pràctica com a recerca (practice as research) en les arts.
