Logo Institut del Teatre

Quin dispositiu necessito?

Comparteix

Aquí trobaràs tota la informació i consells necessaris per si has d'adquirir un dispositiu i treballar amb total garantia. Podràs saber tot el necessari per a escollir amb total coneixement de causa quin dispositiu s'adaptarà millor a les teves necessitats.

Un dispositiu adequat és fonamental per a poder-te portar a terme tasques i connectar-te amb garanties.

Hi ha moltes variables a tenir en compte a l’hora d’adquirir el dispositiu adequat i és important que les coneguis de manera que puguis decidir quin pot adaptar-se millor i amb total garantia a les teves necessitats. Tot seguit et donarem algunes informacions clau perquè puguis prendre decisions amb més coneixement de causa a l’hora d’adquirir un dispositiu.


El Sistema Operatiu (SO)

El Sistema Operatiu (en endavant SO en singular i SSOO en plural) és el programari que permet que un dispositiu entengui el que li demanes i ho executi. Aquest intercanvi de tasques és possible mitjançant la Interfície d’Usuari (UI, per les seves sigles en anglès User Interface), que és aquell entorn el qual fa possible que puguis interactuar de forma senzilla i intuïtiva amb el dispositiu a l’hora de dir-li quines tasques i accions executar.

A l’hora d’adquirir un dispositiu és molt important que ho facis considerant quin SO cobrirà les teves necessitats tenint en compte sobretot un aspecte importantíssim: quines aplicacions utilitzes en el teu dia a dia en el sentit de si aquestes són compatibles o no amb el SO.

Aquest factor, la compatibilitat de les aplicacions que utilitzes en el teu dia a dia, hauria de ser la variable determinant a l’hora de decidir quin dispositiu adquirir.

No obstant això, tenir en compte la versió de les aplicacions que necessites en relació al SO que les pot suportar, està estretament lligat amb el maquinari que ha de fer funcionar tot aquest programari. Així doncs, determinar les aplicacions i el SO, passa inevitablement per a considerar també els condicionants de maquinari.

En aquest sentit, depenent de les aplicacions que utilitzis i de les funcions concretes per les quals necessitis el teu dispositiu, caldrà que coneguis bé les possibilitats del maquinari per assegurar-te que aquest tindrà la potència necessària per a fer funcionar sense problema les aplicacions que et calguin.

Has de tenir en compte que depenent de la complexitat de les aplicacions i de les tasques que necessitis realitzar, no tot el maquinari servirà per a fer-les funcionar adequadament. Hi ha aplicacions que necessiten molta potència de processament per a poder executar-se i d’altres menys. Com a símil per explicar millor el que volem dir, pot servir l’exemple de pujar per una carretera de muntanya amb un vehicle. Quan més empinada sigui la carretera, més potent haurà de ser el vehicle. En aquest símil cal entendre la inclinació de la carretera com la quantitat de recursos necessaris que necessita l’aplicació per a funcionar. Per altra banda, cal entendre el vehicle com el maquinari necessari per a que l’aplicació funcioni sense problemes i amb prou versatilitat per aconseguir els objectius.

En aquesta guia podràs conèixer aspectes fonamental sobre el maquinari adequat segons les teves necessitats i ho anirem explicant detingudament. Ara però, en el punt que ens ocupa i que té a veure exclusivament amb el SO, el primer que cal que sàpigues és que a hores d’ara els SSOO es poden implantar sobre dues arquitectures de programari diferents. Una basada en el que s’anomena ARM i una altra basada en el que s’anomena x86. La tecnologia ARM és la que habitualment s’implanta a dispositius mòbils com poden ser telèfons intel·ligents o tauletes amb una capacitat de processament més modest. La tecnologia x86 però, correspon a dispositius que requereixen més capacitat de processament com poden ser ordinadors de sobretaula, portàtils, etc.

En aquest sentit, un SO cal que sigui compatible amb l’arquitectura en la qual aqeust s'implanta, de manera que les instruccions que se li encarreguin puguin ser executades.

A dia d’avui els SSOO més estesos i usats per arquitectures ARM són Android (Google) i iOS (Apple); n’hi ha més però la seva incidència en el mercat, és irrellevant, per tant només t’esmentem aquests. I per arquitectures x86, els SSOO més estesos i usats són Windows (Microsoft), MacOS (Appel) i Linux (Programari lliure).

Tots aquests SSOO fan més o menys el mateix pel que fa a funcionalitats, l’única diferencia substancial és que el que un fa d’una manera, l’altre ho fa d’una altra però en el fons, com dèiem, tots són capaços de fer més o menys el mateix.

La diferència rau però, en la disponibilitat d’aplicacions creades per a cadascun d’ells, és a dir, quan una aplicació es crea es fa pensant en quin sistema operatiu i quina arquitectura s’executarà. Així doncs, una aplicació com podria ser Photoshop creada per a Windows (x86) no serà compatible, per exemple, amb el SO MacOS (x86) o Android (ARM) o Linux (x86), etc.

Així doncs, els desenvolupadors, hauran de crear una aplicació diferent per a cada SO, és a dir, un Photoshop específic per a Windows (x86), un específic per a MacOS (x86), un per a Android (ARM), etc.

Les empreses més poderoses acostumen a fer diferents versions per a diferents SSOO de les seves aplicacions més esteses i importants. Però a l’hora de fer les diferents versions, no en totes elles hi ha exactament les mateixes prestacions.

De vegades passa que una versió feta per un SO, no és tant completa o versàtil com la versió de la mateixa aplicació feta per a un altre SO. Així doncs, serà molt important que t’assabentis bé del grau de desenvolupament de les aplicacions que t’interessa utilitzar de cara a saber quina versió t’interessa més i, en conseqüència, quin SO i Arquitectura necessitaràs per a que funcioni.

Les lleis del mercat, amb el temps fan que la comunitat d’usuaris adoptin tecnologies i aplicacions depenent de molts factors. Així doncs, poc a poc, es van instaurant tendències i adoptant dinàmiques que fan que certs SSOO agafin més quota de mercat i d’altres menys.

Sigui com sigui, les empreses desenvolupadores de programari s’adapten a aquestes tendències del mercat i també tenen en compte altres consideracions com poden ser la dificultat i els costos a l’hora de desenvolupar les aplicacions.

Sigui com sigui, el resultat acostuma a ser que algunes aplicacions estan disponibles en la majoria de SSOO, altres en menys i algunes fins i tot només en un.

És aquí doncs quan cal considerar el factor clau a l’hora de decidir quin SO necessites. Per a obtenir la resposta, només cal que facis la llista de les aplicacions que et calen en el teu dia a adia i a partir del resultat de les respostes, sabràs quin SO/Arquitectura escollir.

Si es donés el cas que la llista d’aplicacions resultant de la teva reflexió, existeixen per a més d’un SO, en aquest cas no importaria quin SO utilitzes (això sí, assegura’t que tot i existir per diferents SSOO, les aplicacions són capaces de fer les mateixes coses en tots ells). Si et trobessis en aquesta situació, podries basar la teva elecció final en qüestions de cost, estètiques, de facilitat d’ús, etc.

Un altre factor determinant que has de ponderar conjuntament amb la compatibilitat d’aplicacions és la compatibilitat amb altres dispositius perifèrics en el que té a veure amb la compartició de dades i la connectivitat. No tots els dispositius s’entenen igual de bé entre ells. Que s’entenguin millor o pitjor també depèn de les tecnologies que cada SO utilitza per compartir dades i relacionar-se amb altres dispositius. Per això la compatibilitat entre perifèrics sumat, recorda, a la compatibilitat de les aplicacions són factors molt importants a considerar a l’hora d’adquirir un dispositiu.

En definitiva, preguntar-te “quines aplicacions necessito en el meu dia a dia i amb quins dispositius em relaciono?” et donarà la resposta sobre quin SO/Arquitectura necessites.

Però com dèiem, és tant important el SO/Arquitectura que necessites, com el fet d'assegurar-te de el maquinari tindrà prou potència per a fer funcionar les teves aplicacions amb la solvència, velocitat i comoditat que necessites. Així doncs, tot seguit t’expliquem el més important a tenir en compte a l’hora d’escollir el maquinari adequat per a poder processar i fer funcionar les aplicacions que necessitis en el teu dia a dia.


El processador (o CPU)

El processador o CPU (per les sigles en anglès Central Processing Unit), és un dels factors més importants a l’hora d’adquirir un dispositiu en el que té a veure amb la potència i velocitat de processament de les dades i execució de les tasques.

Fem una mica de repàs: recorda que hi ha dos arquitectures diferents. Una basada en el que s’anomena ARM i una altra basada en el que s’anomena x86. Recordem que l'arquitectura ARM és la que habitualment s’implanta a dispositius mòbils com poden ser telèfons intel·ligents o tauletes que acostumen a servir per a realitzar tasques poc exigents. La x86 en canvi, correspon a dispositius que requereixen més capacitat de processament com poden ser ordinadors de sobretaula, portàtils destinats a productivitat, etc. Així doncs, a l'igual que en el punt anterior et comentàvem que un SO ha de ser compatible amb l'arquitectura, passa exactament e mateix amb el processador.

Val a dir que la tecnologia ARM està avançant molt en els darrers anys, i potser en un futur proper, pot arribar a igualar-se amb la tecnologia x86 pel que fa a la capacitat de processament; o fins i tot potser a superar-la o substituir-la. No obstant això, ara per ara, la tecnologia que garanteix els més alts nivells de productivitat és l’arquitectura x86.

Així doncs, la primera conclusió és que si el teu dia a dia requereix treballar amb aplicacions que demanden una notable o alta capacitat i velocitat de processament de dades, el més recomanable és que adquireixis un dispositiu amb un processador d'arquitectura x86. Només en els casos que requereixis un ús bàsic de la teva eina basat en tasques com poden ser escriure textos, operar amb fulls de càlcul, navegar per internet o visionar vídeos i/o imatges, pots apostar per una tecnologia de processador basada en arquitectura ARM.

En aquest sentit, aquesta guia bàsica aportarà més informació i reflexions sobre l’arquitectura x86 pel fet que és on les possibilitats i variables són més àmplies i complexes. És a dir, aquesta és una guia destinada fonamentalment a productivitat i creada amb la voluntat que en cas que les circumstàncies ho requereixin, puguis teletreballar en les condicions més adequades.

Dit això, cal que tinguis en compte que hi ha molts tipus de processadors compatibles amb aquesta arquitectura i és molt important que coneguis quines característiques i variables són determinants per a poder assumir amb garanties les diferents tasques que hagis d’assolir.

Avui dia hi ha dues marques fonamentals en arquitectura x86: Intel i AMD. Cadascuna d’aquestes dues marques fabriquen múltiples tipus de processadors destinats a diferents usos i, com dèiem, hi ha moltes variables que determinen un processador en cada cas.

Tot seguit t’ajudarem a tenir informació sobre les variables fonamentals que determinen un tipus de processador perquè puguis decidir amb coneixement de causa quin s’adaptaria millor a les teves necessitats.

Començant per les qüestions més generals, comentar-te que un processador es determina fonamentalment a partir de nou variables:

1. Freqüència de rellotge. És la velocitat a la qual un dispositiu realitza les seves operacions més bàsiques. Es mesura en cicles per segon (hertz [Hz]). Hi ha la velocitat bàsica de rellotge i la màxima. La bàsica és la velocitat de partença que té el processador en repòs. La màxima és a la que pot arribar el processador en diverses situacions i comandes de processament.

2. Número de Nuclis de processament. El nucli és la part del processador que executa les instruccions. Quants més nuclis tingui un processador, més eficients seran les tasques a realitzar.

3. Número de Fils d'execució de subprocessament. Permet que un programa executi diferents funcions de forma simultània. Els fils s'atribueixen als nuclis i no al conjunt del processador a no ser que aquest sigui d'un sol nucli. Així doncs, el número total de fils acostuma a ser divisor del número total de nuclis (Ex: 1 fil = 1 nucli | 4 fils = 2 nuclis | 8 fils = 4 nuclis | Etc.). A l'igual que passa amb els nuclis, quants més fils tingui un processador, més eficients seran les tasques a realitzar.

4. Memòria Cau (Mesurada en Megabytes [MB]). Memòria súper ràpida de suport del propi processador per a emmagatzemar càlculs.

5. Velocitat de bus. És la velocitat de transferència de dades entre els components del dispositiu. La mesura de referència es basa en Gigatransferències per segon (GT/s).

6. Arquitectura. Pot ser de 32 o 64 bits. La diferència es fonamenta en que una arquitectura de 64 bits, pot processar més quantitat de dades, més ràpidament i de forma simultània a l'hora d'accedir a la memòria virtual del sistema (parlarem de la memòria del sistema més endavant). Ara com ara, el més important a saber és que els processadors amb arquitectura de 32 bits, no poden gestionar tanta memòria com el de 64, així doncs, sempre és recomanable apostar per processadors de 64 bits. Atenció, els SSOO es poden programar pensant en que s'instal·laran en sistemes amb processadors de 32 bits o de 64 bits. Així doncs, un mateix SO pot tenir una versió per a 32 bits i una altra per a 64 bits (com passa amb Windows, per exemple). Cal que el SO estigui en consonància amb l'arquitectura del processador. Un SO de 32 bits no podrà mai funcionar amb un processador de 64 bits. Ara bé, un SO de 32 bits podrà funcionar amb un processador de 32 bits i un de 64. No obstant això, en aquest últim cas tot i que el processador fos de 64 bits, el SO de 32 bits no permetria aprofitar-ho i no seria capaç de gestionar de forma tant eficient la memòria virtual del sistema i tampoc la quantitat total d'aquesta si supera els 4 GB (entendràs millor què implica això quan més endavant hagis llegit el que t’expliquem sobre la memòria virtual del sistema, anomenada Memòria RAM).

7. TDP (de les sigles en anglès Thermal Design Power). És la quantitat màxima de calor que se espera que el processador dissipi en un escenari d'ús intens. Es mesura en Watts (W) i acostuma a ser molt més alta en dispositius d'escriptori que en portàtils pel fet que els dispositius d'escriptori permeten una refrigeració més intensa i eficient i a més no estan supeditats a tenir en compte l'autonomia de bateries. Així doncs, als processadors de dispositius d’escriptori es poden dissenyar amb més demanda de potència pel que, en conseqüència, dissiparan més calor. Així doncs, per regla general, al marge d'altre variables aquí descrites, els processadors per a dispositius d'escriptori sempre seran més potents que un processador per a dispositiu mòbil. 

8. La litografia, definida per la grandària del processador (Mesurat en Nanòmetres [nm])

9. Data de sortida al mercat (s’acostuma a designar mitjançant el número de Generació: 1ª generació, 2ª Generació, etc.)

Com a norma general que pot ajudar-te a saber el nivell computacional d’un processador, pots utilitzar el patró basat en que quan més alts siguin els valors en cadascun del ítems anteriors, millor serà el processador. A excepció però, de la relació entre la grandària i la data de sortida al mercat que com és de suposar, quan menor sigui la data, el processador serà més modern i més optimitzat. I això acostuma a anar lligat amb el fet que quan més modern sigui un processador, més petits acostumen a ser; pel que consumeixen menys energia i, en conseqüència, estalvien més bateria si en disposen i dissipen menys calor; dues variables a tenir també molt en compte.

Aquests sis factors, com dèiem, són els que determinen les característiques d’un processador. Com a premissa, a l’hora d’escollir quin processador és el millor per a tu, cal que primer tinguis molt clar quines tasques generals portaràs a terme en el dia a dia i a partir d’aquí, buscar el processador que en principi cobrirà millor les teves demandes.

Podríem omplir línies i línies sobre les especificitats, possibilitats i aplicacions de cada tipus de processador pel fet que cada marca i model, té múltiples variants les quals donen prestacions diferents.
Per a intentar ajudar-te una mica, tot seguit dividirem els diferents tipus de tasques en tres grups per després aconsellar-te sobre quin processador és el més adequat per a cada grup de tasques:
— Tasques que anomenarem Ofimàtiques: centrades en fer ús de processadors de textos, fulls de càlcul, presentacions senzilles, navegació per internet i/o el visionat de vídeos i imatges.

— Tasques que anomenarem Multimèdia: a més de les tasques bàsiques de processament del grup anterior, també es complementen amb edició d’imatge i vídeo a nivell domèstic i processos més complexos que requereixen més exigència de processament però sense arribar a fer-ne un ús professional.

— Tasques que anomenarem Avançades: tasques exigents de processament a nivell semiprofessional o professional centrades de forma habitual en l’edició i conversió d’imatge i/o vídeo, renderitzats, càlculs matemàtics complexos, edició de so, etc.

Un cop hem definit aquests tres grups/nivells de tasques, procurarem aconsellar-te sobre quines premisses de prestacions mínimes de processador has de tenir en compte per a obtenir suficient solvència i garanties de treball en cada cas.

Els mínims necessaris aconsellables per a les tasques Ofimàtiques serien:

PER A DISPOSITIUS PORTÀTILS:
1.
Freqüència del rellotge: Bàsica 2,2 GHz / Màxima 3,4 GHz
2. Número de nuclis de processament: 2
3. Número de Fils de subprocessament: 4
4. Memòria Cau: 4 MB
5. Velocitat de bus: 4 GT/s
6. Arquitectura: 64 bits
7. TDP: 15 W
8. Litografia: 14 nm o inferior
9. Data de sortida al mercat: intenta que hagi sortit en els darrers 2 anys, 3 màxim.

PER A DISPOSITIUS D'ESCRIPTORI:
1. Freqüència del rellotge: Bàsica 2,5 GHz / Màxima 3,7 GHz
2. Número de nuclis de processament: 4
3. Número de Fils de subprocessament: 4
4. Memòria Cau: 8 MB
5. Velocitat de bus: 8 GT/s
6. Arquitectura: 64 bits
7. TDP: 62 W
8. Litografia: 14 nm o inferior
9. Data de sortida al mercat: intenta que hagi sortit en els darrers 2 anys, 3 màxim.

Aquests ítems defineixen bons processadors però als quals no els hi pots demanar massa més enllà del que t’hem relacionat al grup de tasques Ofimàtiques. Tot i així si els hi demanes editar imatges o vídeo o portar a terme altres processos més complexos, segurament ho podran acomplir però notaràs un baix rendiment i dilatació en el temps de processament. Els hi costarà temps i esforç acomplir amb les tasques que els hi demanes si aquestes són més exigents que les que t’hem relacionat dins del grup.

Pel que fa al grup de tasques que hem anomenat Multimèdia, els mínims aconsellables serien:

PER A DISPOSITIUS PORTÀTILS:

1.
Freqüència del rellotge: Bàsica 1,6 GHz / Màxima 3,9 GHz
2. Número de nuclis de processament: 4
3. Número de Fils de subprocessament: 8
4. Memòria Cau: 6 MB
5. Velocitat de bus: 4 GT/s
6. Arquitectura: 64 bits
7. TDP: 15 W
8. Litografia: 14 nm o inferior
9. Data de sortida al mercat: intenta que hagi sortit en els darrers 2 anys, 3 màxim.

PER A DISPOSITIUS D'ESCRIPTORI:
1.
Freqüència del rellotge: Bàsica 2,8 GHz / Màxima 4 GHz
2. Número de nuclis de processament: 6
3. Número de Fils de subprocessament: 6
4. Memòria Cau: 9 MB
5. Velocitat de bus: 8 GT/s
6. Arquitectura: 64 bits
7. TDP: 65 W
8. Litografia: 14 nm o inferior
9. Data de sortida al mercat: intenta que hagi sortit en els darrers 2 anys, 3 màxim.

Aquest darrers ítems defineixen processadors més equilibrats capaços de gestionar més volum de dades i a més velocitat però sense poder-los exigir arribar a uns nivells professionals.

I per acabar, els mínims necessaris aconsellables per a les tasques del grup que hem anomenat Professionals serien:

PER A DISPOSITIUS PORTÀTILS:

1.
Freqüència del rellotge: Bàsica 1,8 GHz / Màxima 4,5 GHz
2. Número de nuclis de processament: 4
3. Número de Fils de subprocessament: 8
4. Memòria Cau: 8MB
5. Velocitat de bus: 4 GT/s
6. Arquitectura: 64 bits
7. TDP: 15 W
8. Litografia: 14 nm o inferior
9. Data de sortida al mercat: intenta que hagi sortit en els darrers 2 anys, 3 màxim.

PER A DISPOSITIUS D'ESCRIPTORI:
1.
Freqüència del rellotge: Bàsica 3,6 GHz / Màxima 4,2 GHz
2. Número de nuclis de processament: 4
3. Número de Fils de subprocessament: 8
4. Memòria Cau: 8MB
5. Velocitat de bus: 8 GT/s
6. Arquitectura: 64 bits
7. TDP: 65 W
8. Litografia: 14 nm o inferior
9. Data de sortida al mercat: intenta que hagi sortit en els darrers 2 anys, 3 màxim.

Aquest darrers ítems defineixen els mínims de processadors més avançats els quals ja serien capaços de suportar amb prou solvència tasques complexes de processament de dades a una velocitat molt acceptable i que et permetrien assolir processos amb garanties si el teu dia a dia requereix l’ús d’eines complexes a nivell professional o semi professional.

Volem reiterar el comentari anterior sobre el fet que cada forquilla/grup disposa de múltiples variants i que aquí t’hem fet constar les prestacions mínimes en cada cas. També et recordem que en tots els casos sempre estem parlant de processadors compatibles amb arquitectura x86.

Independentment del que t'hem relacionat aquí, que només proposa un marc general possible com a punt de partida, et recomanem t’assessoris bé amb els teus proveïdors de confiança o a internet de manera que t’asseguris d’adquirir el processador que realment necessites.

Com hem afirmat en vàries ocasions, només cal que tinguis en compte aquests mínims que et recomanem en relació al tipus de tasques habituals que portes a terme i a partir d’aquí, tot dependrà del preu que vulguis o puguis pagar.

Relacionat amb les qüestions de preu, si fas l’exercici de relacionar les tasques reals habituals que portes a terme i, sent conseqüent a la llista resultant, adquireixes el processador adequat (ni inferior ni superior), pots evitar frustracions per no haver adquirit l’eina mínima que necessites o, per contra, estalviar-te molts diners no adquirint una eina superior a la que realment necessites.


La Memòria RAM

A banda del processador, un altre factor importantíssim és el de la Memòria RAM (per les sigles en anglès Random Access Memory). La Memòria RAM és, simplificant molt, l’encarregada de guardar virtualment i a temps real tots aquells processos que es van produint en cada moment i és cabdal a l’hora que un processador pugui treballar amb solvència i marge de maniobra.

La RAM és una memòria virtual, és a dir, no emmagatzema les dades de forma permanent sinó només mentre el dispositiu no hagi estat apagat ni reiniciat. Tu no pots tenir control sobre el que s'emmagatzema en aquesta memòria, pel fet que és una memòria que utilitza el dispositiu emmagatzemant-hi el que li convingui en cada moment per a realitzar les diferents tasques i càlculs.

També hi ha moltes variables que determinen la memòria RAM però per intentar fer-t’ho el més fàcil possible, l’únic que et recomanem en aquest cas és que quanta més memòria RAM tingui el dispositiu, molt millor; tot dependrà fonamentalment del preu que vulguis o puguis pagar. Ara bé, com sempre, cal una aproximació racional a aquesta decisió i per això aquí et donarem una sèrie de claus que t’ajudin a decidir amb coneixement de causa.

La capacitat de la memòria RAM es mesura en Gigabytes (GB) i podem complementar l’explicació anterior informant-te que menys de 4GB no és mai recomanable. Per altra banda, no acostuma a ser necessari anar més enllà del 8GB a no ser que facis anar el dispositiu per tasques professionals molt relacionades amb la imatge i el vídeo o, altres tasques que requereixen d’un elevat processament de dades com poden ser renderitzats, edició de vídeo o la seqüenciació multimèdia. Si fos aquest el cas, serà molt millor que puguis arribar a 16 GB de RAM.

En termes generals doncs, 6GB acostuma a ser l’opció més equilibrada i recomanable per a tasques bàsiques d’ofimàtica diària i edició d’imatge i vídeo de forma puntual.

Un altre factor important que també afecta a la Memòria RAM apart de la quantitat, és la velocitat. La velocitat de la memòria RAM es mesura en Hertz (Hz) i està determinada per varis factors però per a no fer-ho massa complex, el més important que cal tenir en compte és que aquesta sigui com a mínim del tipus DDR4 la qual té una velocitat base que parteix dels 2.133 MHz, la qual garanteix unes velocitats mínimes suficients per a cobrir la majoria de casuístiques.

Seguint doncs els criteris dels grups de tasques que hem relacionat en l’apartat del processador, direm que el mínims per a cada grup de tasques serien:
— Tasques Ofimàtiques: mínim de 4GB DDR4
— Tasques Multimèdia: mínim de 6GB DDR4 (ideal 8GB DDR4)
— Tasques Professionals: mínim de 8GB DDR4 (ideal 16GB DDR4. En casos molts exigents pots comptar amb memòria DDR5 o DDR6 depenent de les necessitats)


La tarja gràfica (o GPU)

La tarja gràfica o GPU (per les sigles en anglès Graphics Processing Unit), fa de suport al processador a l’hora de mostrar els gràfics en pantalla. Quan més exigents siguin els gràfics que s’han de mostrar, necessitaràs una tarja gràfica que estigui a l’alçada.

Així doncs, si les teves tasques diàries es basen en executar processos gràfics complexos com per exemple, edició de vídeo 3D o molts renderitzats, és important que la tarja gràfica del teu dispositiu sigui capaç de gestionar amb solvència tota la informació que requereixen aquests processos.

Et donarem algunes claus sobre les targes gràfiques perquè puguis escollir quina és la millor opció per a tu.

Les targes gràfiques poden estar integrades al processador (el que s’anomena tarja gràfica integrada o iGPU, de les sigles en anglès Integrated Graphics Processing Unit) o poden estar instal·lades com un component independent (tarja gràfica dedicada o dGPU, de les sigles en anglès Dedicated Graphics Processing Unit). Les targes gràfiques integrades (iGPU) són menys potents que les integrades (dGPU) i utilitzen la Memòria RAM del dispositiu, la qual comparteixen amb el processador per a elaborar els processos. A favor però, consumeixen molta menys energia, pel que si utilitzes un dispositiu portàtil amb bateria, optimitzarà molt més la duració d’aquesta.

En canvi, les targes gràfiques dedicades, tenen una Memòria RAM pròpia que s’anomena VRAM (Vídeo RAM) la qual utilitzen per a portar a terme els càlculs gràfics sense restar recursos al dispositiu en si, cosa que optimitza molt el rendiment dels gràfics. Per contra, acostumen a consumir molta més energia que les integrades, pel què, en dispositius portàtils amb bateria, repercurteixen sobre la duració d'aquesta.

Per explicar-ho millor, direm que les targes dedicades (dGPU), en si mateixes, tenen tot el necessari per a portar a terme els processos gràfics sense necessitar a ningú més, són totalment autònomes i no utilitzen altres recursos de maquinari que els propis. En canvi, les targes integrades (iGPU) no ho poden fer tot totes soles i s'ajuden recolzant-se en altres components del sistema per a realitzar les diferents tasques, pel que el recursos del sistema no s'optimitzen tant. Atenció, això no és ben bé del tot així, però amb la intenció d’evitar complexitat en l’explicació, serveix per poder fer-se una idea més clara del que volem dir.

Així doncs, si el teu dia a dia està marcat per tasques Ofimàtiques o Multimèdia, en tindràs més que suficient amb un dispositiu que compti amb una tarja gràfica integrada (iGPU).

Ara bé si, com dèiem, el teu dia a dia està determinat per tasques Professionals basades processos gràfics complexos com poden ser edició 3D, renderitzats i aplicacions que necessiten elaborar molts càlculs gràfics, et recomanem que el teu dispositiu compti amb una tarja gràfica dedicada (dGPU).

Si el teu cas correspon al d’una tarja gràfica dedicada (dGPU), el factor més rellevat a l’hora d’adquirir-ne una és la quantitat de VRAM que incorpora. A l’igual que passa amb la memòria RAM del dispositiu, la VRAM també és mesura en Gigabites (GB) i a l’hora de saber quina seria l’adequada per a tu, s’aplica el mateix criteri: quanta més millor.
No obstant això, és important equilibrar els termes per no quedar-te per sota de les necessitats mínimes ni acabar pagant més diners que els que realment calen adquirint una tarja molt potent però que no exprimiràs mai al màxim. En aquest sentit, la taula de mínims per a processos habituals d’edició 3D i renderitzats, és recomanable apostar per un mínim de 256 MB de VRAM.

Només en els casos que executessis de forma quotidiana processos gràfics molt exigents o, també cal dir-ho, que juguis a videojocs molt potents de forma habitual (grans consumidors de recursos gràfics), caldria que contemplessis targes gràfiques amb més de 256 GB de VRAM.

També és important parlar de la resolució que poden oferir les targes gràfiques. Més endavant, en l'apartat dedicat a la pantalla, parlem més a fons de la resolució. Ara però, serà suficient comentar que quan parlem de resolució, té a veure amb l'amplada i alçada de a imatge que es pot reproduir en una pantalla i la densitat de punts d'aquesta superfície que permet mostrar amb més o menys nitidesa la imatge en si. Doncs bé, les targes gràfiques són les responsables de "pintar" a les pantalles les imatges a mostrar i, en conseqüència, han de ser capaces d'arribar a les taxes de resolució que a tu t'interessin. Així doncs, sempre que adquireixis un dispositiu, assegura’t que la tarja gràfica ofereix els mínims i màxims de resolució que t'interessen.

Resumirem tot el que hem comentat sobre la Tarja Gràfica mitjançant l’esquema d’organització en grups de tasques que hem estat utilitzant en els punts anteriors.

Així doncs, segons els criteris dels grups de tasques que hem definit, direm que el mínims en cada cas serien:
Tasques Ofimàtiques: tarja integrada (iGPU) que comparteixi com a màxim 128 MB de RAM amb el sistema
Tasques Multimèdia: tarja integrada (iGPU) que comparteixi com a màxim 256 MB de RAM amb el sistema (ideal, tarja dedicada amb un mínim del 256 MB de VRAM).
Tasques Professionals: tarja dedicada amb un mínim del 512 MB de VRAM (ideal, tarja dedicada amb un mínim del 1 GB de VRAM; per a videojocs moderns, necessitaràs índex molts més alts)


La Memòria ROM (o Disc Dur)

La memòria ROM (de les sigles en anglès Read-Only Memory) o també anomenada col·loquialment “Disc dur”, és la que emmagatzema les dades de forma permanent.

Les variables fonamentals que determinen la memòria ROM són:
la velocitat d’escriptura,
la velocitat de lectura,
la quantitat de memòria cau i
la capacitat d’emmagatzematge. 

Com acostuma a passar en informàtica, i segurament ja hauràs començat a deduir durant la lectura d’aquesta guia, quant més alts siguin els valors de cada aspecte, millor serà el Disc dur.

Ara bé, un dels factors determinants a l’hora d’escollir un Disc dur i sobre la qual has de tenir informació detallada, és el tipus de memòria ROM; pel fet que malgrat sigui aplicable la fórmula “quant més millor”, és radicalment diferent aplicar-la a un tipus de memòria o un altre. Ens expliquem.

El tipus de memòria ROM pot ser d’estat magnètic (HDD, de les sigles en anglès Hard Drive Disk) o d’estat sòlid (SSD, de les sigles en anglès Solid-State Drive). La memòria d’estat magnètic, com el seu nom indica, s’estableix en discs magnètics i la d’estat sòlid, en discs que s’anomenen sòlids.

La diferència entre ambdós tipus de discs són fonamentalment de caire tècnic i fisiològic. Els discs magnètics tenen parts mecàniques i mòbils en el seu interior i això provoca més escalfament, més possibilitats d’averia, més soroll i acostumen a ser més lents, més grans i més pesats. A favor però, poder arribar a capacitats més elevades que els d’estat sòlid (fins a 10 TB en un context comencial), són molt més econòmics i es poden reescriure moltíssimes vegades sense que es deteriorin massa els sectors d’emmagatzemament (petits espais físics del disc on es guarden les dades) .

En canvi, els discs d’estat sòlid, són molt ràpids, silenciosos, no s’escalfen, no pesen i és molt difícil que fallin perquè no tenen parts mecàniques mòbils en funcionament. Però per contra, és molt difícil trobar discos al mercat de consum domèstic amb capacitats superiors a 1 TB i són més sensibles a la reescriptura; pel que acostumen a deteriorar-se més ràpid que els discs magnètics si se sotmeten a molts processos reiterats de reescriptura (no preocupant però en un ús estàndard).

Pels avantatges descrits dels discs d’estat sòlid, cada cop estan més presents al mercat. Ara bé, es van popularitzant més lentament perquè és una tecnologia que acostuma a ser el doble de cara que la magnètica. Això cada cop s’està ajustant més i els discs d’estat sòlid, poc a poc aniran igualant-se en preu als d’estat magnètic. Ara però, encara els separa una distància considerable pel que fa la relació preu/capacitat i també pel que fa a la capacitat màxima que a dia d’avui pot suportar un disc d’estat sòlid (que com dèiem, és d’un màxim d’1 TB en un context domèstic).

Així doncs, per tots els avantatges que ja hem dit que tenen, quan adquireixis un dispositiu per poc que puguis intenta sempre que compti amb un Disc dur d’estat sòlid.

Quan s'adquireix un dispositiu, cal dedicar atenció a decidir no només el tipus de Disc dur que ha de tenir sinó que també és molt important preveure la capacitat que aquest ha de tenir. A l'hora de prendre aquesta decisió, malgrat et semblarà obvi, cal tenir molt en compte la informació que es calcula que el Disc dur haurà d’emmagatzemar.
En aquest sentit, si ets una persona que té molta informació acumulada al llarg dels anys i necessites discs durs amb molta capacitat, la nostra recomanació és que no utilitzis el disc dur del teu dispositiu habitual de treball per a emmagatzemar-hi tota aquesta informació inert i que consultes de tant de tant. El que et recomanem si fos aquest el teu cas, és que adquireixis un dispositiu amb un disc d’estat sòlid amb la capacitat adequada per a emmagatzemar i moure amb solvència la informació que fas anar de forma habitual en el teu dia a dia i apart, tinguis un disc dur magnètic extern amb sistemes de seguretat de doble còpia per emmagatzemar la informació de valor per a tu però que no utilitzes habitualment en el teu dia a dia.

És important que tinguis molt clar com es mesuren i a què corresponen les capacitats i les grandàries dels arxius a emmagatzemar.

La unitat mínima d’emmagatzemament en informàtica s’anomena Bit. Vuit bits, conformen 1 Byte i el Byte acostuma a ser la principal unitat sobre la qual es comença a comptar incrementant aquesta quantitat sempre multiplicant-ho per 1024 (Bytes). En la següent relació ho veuràs més clar:
— 8 bits = 1 byte (B)
— 1024 Bytes = 1 Kilobyte (KB)
— 1024 Kilobytes = 1 Megabyte (MB)
— 1024 Megabytes = 1 Gigabyte (GB)
— 1024 Gigabytes = 1 Terabyte (TB) 

La taula podria ser molt més llarga però preferim deixar-ho aquí perquè la forquilla de mesures més habitual és mou entre el Kylobyte i el Terabyte. Si tens clares aquestes equivalències ja és un gran punt de partida.

Així doncs, seguint les correlacions de la taula anterior, quan vegis que un Disc dur té 64 Gigabytes (GB) de capacitat, seria el mateix dir que té una capacitat de 65.536 Megabytes (MB) o de 67.108.864 Kilobytes (KB) o 68.719.476.736 Bytes (B).

Per a que tinguis una referència sobre com fer càlculs, pensa que un document de text estàndard, pot pesar entre els 75 i 150 KB. Una imatge estàndard feta amb un mòbil es pot moure entre els 1,5 i els 2,5 MB. Un arxiu d’àudio MP3 de qualitat estàndard es pot moure entre els 3 i els 4 MB.

Malgrat aquestes dades de referència que t’hem donat perquè puguis fer-te una idea general de l'emmagatzemament en relació al volum/dimensió de les dades, les possibilitats de pes d’un  arxiu poden ser moltes depenent de moltíssimes variables. Així doncs, el que et recomanem perquè sàpigues quina quantitat d’espai necessites al teu disc dur per emmagatzemar la teva informació, i preveure l’espai que necessitaràs en el futur, el millor és que amb la funció que disposi el teu SO, busquis quan ocupa tota la informació personal que tens i amb aquestes dades, adquireixis el disc dur adequat tenint en compte però, algunes qüestions complementàries que tot seguit t'expliquem.

Quan s'adquireix un Disc dur que en si mateix només haurà de contenir ta teva informació (com pot ser per exemple un disc dur extern complementari), succeeix que la capacitat real d'aquest, podrà ser aprofitable majoritàriament per a guardar la teva informació. Ara bé, quan es tracta d'un disc dur que apart de la teva informació, també ha de contenir altra informació com pot ser el SO i/o les aplicacions (com és el cas de discs durs interns que formen part integrada en un dispositiu), llavors hauràs de preveure tot un seguit de consideracions. En aquests casos és important que tinguis en compte que dita capacitat no estarà al 100% disponible per a emmagatzemar únicament la teva informació. La capacitat del Disc dur que tingui el teu dispositiu estarà compartida també amb el que ocupi el SO i les aplicacions que tinguis instal·lades. Així doncs en adquirir un dispositiu, has de valorar la capacitat que ha de tenir el Disc dur preveient quan ocuparà el SO i totes les aplicacions que necessitis en el teu dia a dia.

Un cop fet aquest càlcul li es recomana sumar-hi un 15% destinat a arxius temporals i altres arxius brossa que es generen de forma automàtica en el dia a dia de treball. Un cop fet això, la quantitat restant és la que pots comptar per a emmagatzemar-hi la teva informació.

Tenint en compte tot el que t’hem explicat, farem una simulació sobre quina podria ser una decisió adequada a l’hora d’adquirir un disc dur en un cas hipotètic.

Imaginem que vols adquirir un dispositiu nou i has de decidir amb quina capacitat de disc dur has de comptar.

D’entrada, com que saps que els discs durs sòlids són molt millors, vols intentar que en la mesura del possible, el teu nou dispositiu compti amb un disc dur d’estat sòlid per a treballar.

Partim de la premissa que tens un total de 800 GB d’informació personal.

D’aquests 800 GB d’informació personal, 100 GB corresponen a informació útil que fas anar en el teu dia a dia i 700 GB és informació important per a tu però que bàsicament la guardes arxivada perquè la consultes de forma molt puntual i esporàdica.

Doncs bé, en un cas hipotètic com aquest, el procés seria:
1. Esbrinar quant espai d’emmagatzematge ocuparà aproximadament el SO: imaginem que preguntant a proveïdors especialitzats, a coneguts amb coneixements avançats o recercant a internet, determines que el SO que tu necessites pot ocupar entre els 30 i 35 GB depenent de la versió i les prestacions.

2. Esbrinar quant espai d’emmagatzematge ocuparan les aplicacions que necessites: imaginem que preguntant a proveïdors especialitzats, a coneguts amb coneixements avançats o recercant a internet, determines que les aplicacions poden ocupar entre 20 i 25 GB.

3. Esbrinar quant espai d’emmagatzematge ocuparan els arxius temporals i brossa que vagi generant el SO en el treball diari: considerant la informació que t’hem donat abans, si hem quedat que això suposa aproximadament un 15% dels punts 1 i 2 (35 GB màxim corresponent al SO + 25 GB màxim corresponent a les aplicacions), voldrà dir que per arxius temporals i brossa hauràs de reservar 9 GB (el 15% de la suma de 30 GB + 35 GB).

Així doncs, la conclusió és que del total de capacitat del disc dur, 69 GB els invertiré en el SO, aplicacions i arxius temporals i brossa. 

Si a aquesta reflexió li sumo els 100 GB de la informació personal que necessito utilitzar en el meu dia a dia, determinaré que el mínim que haurà de tenir el disc dur és de 169 GB (després parlarem de què fem amb els 700 GB d’informació personal arxivada d’us puntual, però de moment la deixem aparcada).
Si a això li sumo que en els anys de vida que tingui el meu nou dispositiu, aquests 169 GB es poden incrementar en 60 GB (considerant també que molts d’aquests 169 GB que tinc ara, passaran a arxivar-se per una renovació natural de les feines diàries), la conclusió definitiva és que no hauria d’adquirir un dispositiu amb un disc dur inferior a 229 GB.

Bé arribats en aquest punt, has de saber que els Disc durs d'estat sòlid s’acostumen a comercialitzar en capacitats estàndards compreses per múltiples de 64 GB fins arribar a 1 TB: 64 GB, 128 GB, 256 GB, 512 GB i 1 TB.
En el cas dels disc durs magnètics, la capacitat més baixa que s’acostuma a comercialitzar és 256 GB i a partir d'aquí, la correlació incremental fins a 1 TB és la mateixa que la dels Discs d'estat sòlid amb la diferència que poden arribar a una capacitat màxima de 4 TB (sempre parlant d'un context comercial), pel que a partir d'1 TB, l'increment correlatiu acostuma a ser de 0,5 TB (512 GB): 1,5 TB, 2 TB, 2,5 TB, 3 TB, 3,5 TB i 4 TB.

Dit això, la conclusió final és que hauries d’adquirir un dispositiu amb un disc dur d’un mínim de 256 GB per a curar-te en salut i previsió. I sempre que sigui possible, procura que aquest disc dur sigui sòlid tenint en compte el que hem comentat sobre els seus avantatges.

Ara bé, recordem que encara et queden per emmagatzemar els 700 GB corresponents a la teva informació personal que tens arxivada i que no uses de forma diària però que vols conservar.

Bé, si volguessis emmagatzemar aquesta informació al mateix dispositiu (cosa que hem recomanat no fer) hauries de desemborsar una quantitat molt elevada de diners perquè necessitaries un disc dur d’estat sòlid de com a mínim 1,5 TB i tot i així, no podries garantir que en poc temps se t’omplis del tot. Per això la proposta més equilibrada en aquest casos, és guardar tota aquesta informació d’arxiu en un disc dur el qual sigui extern al teu dispositiu (si el dispositiu és un portàtil) o un disc dur secundari (si el teu dispositiu és de sobretaula). I sempre caldrà que comptis que aquest pugui emmagatzemar una còpia de seguretat doble, pel que hauràs de multiplicar per 2 el volum d’informació total.

Així doncs, si ara tens 700 GB per emmagatzemar i has de comptar amb la còpia doble i a més, vols considerar tenir prou espai sobrant als dic dur extern/secundari per a que t’hi càpiga la nova informació que ens els mesos i anys següents es vagi generant, una bona decisió seria adquirir un disc dur magnètic extern/secundari d’un mínim de 2 o 2,5 TB.

Recorda que tot això són simulacions i ningú millor que tu sabràs quines són les teves circumstàncies i especificitats, però esperem que amb aquests exemples hagis pogut obtenir prou variables de comparació com per a prendre la decisió amb total coneixement de causa i optimitzant al màxim el teu pressupost.

Per acabar amb aquest punt, informar-te de dues últimes coses importants.

D'una banda dir-te que has de considerar que si els disc dur magnètic o sòlid del teu dispositiu està molt ple, el rendiment de la velocitat d’escriptura i lectura baixa enormement. Així doncs, procura sempre que el disc dur tingui un 10% lliure del total de la seva capacitat. Si mantens aquest principi, veuràs que el teu disc dur rendirà molt millor.

Per altra banda també comentar-te que quan compris un Disc dur nou, depenent de la marca i del SO que el suporti, veuràs que la capacitat total REAL no és la que consta al Disc dur sinó que serà entre un 1 i un 2 per cent inferior. Això succeeix perquè per diferents casuístiques tècniques, hi ha cert espai del disc destinat a diferents gestions i per això es reserva un espai "propi". Sigui com sigui, t'ho comentem perquè si veus que això passa, sàpigues que és absolutament normal i que no té a veure amb que t'estan prenent el pèl.

La capacitat de connectivitat (els ports de connexió)

És de suma importància comptar amb dispositius d’alta capacitat de connexió. Avui dia el concepte “dispositiu connectat” és importantíssim. Així doncs, quants més ports diferents tingui el dispositiu i aquests siguin de major qualitat i velocitat de transferència de dades, molt millor.

En el cas que adquireixis un dispositiu de sobretaula, acostumen a ser aparells que porten integrats multitud de ports. Ara bé, en el cas que sigui un dispositiu portàtil, els ports són més escassos i hauràs de tenir en compte més variables a l’hora d’adquirir el dispositiu adequat.

Sigui quin sigui el cas (sobretaula o portàtil) és molt important que comptis amb una sèrie de qüestions a considerar.

Intenta que sigui compatible amb el protocol Wi-fi més avançat. Com a mínim Wifi 5+ i ideal si és Wi-fi 6 (els dispositius de sobretaula no acostumen a tenir connexió Wi-fi integrada perquè no estan pensats per la mobilitat i se li suposa que normalment estaran connectats a la xarxa amb un cable, però si per alguna raó t’interessés posar-n’hi, hi ha múltiples models de targes que es poden incorporar als ordinadors de sobretaula molt fàcilment. Consulta als teus proveïdors de confiança o busca a Internet sobre el tema).

Procura que compti amb connexió Bluetooth versió 5 (mínim versió 4).

En la mesura del possible, procura que el connector de xarxa amb cable (anomenat RJ45), estigui integrat al propi dispositiu evitant usar adaptadors (en el cas dels dispositius de sobretaula no hi haurà problema, segurament el port estarà integrat. Ara bé, en el cas de ser un portàtil, no tots tenen el connector RJ45 integrat i hauràs de tenir-ho en compte).

Intenta que tingui el màxim de ports USB possible i si en té pocs, procura que com a mínim 1 sigui d'alta velocitat (USB-C i/o Thunderbolt).

Si té més ports de dades apart dels USB-C i/o Thunderbolt, procura que la resta siguin com a mínim ports que s’anomenen USB3 evitant els ports que s’anomenen USB2.

Si es tracta d’un dispositiu que no és de sobretaula és aconsellable que tingui un port per a connectar-hi monitors externs més grans en cas que t’interessés. Així doncs, procura que tingui un connector anomenat HDMI i si no és així, que en tingui algun altre com per exemple un que s’anomena Mini-Display Port. Si no tingués cap d’aquest dos i tingués USB-C, aquest també pot servir per a connectar monitors extens via adaptadors (et recomanem consultar al teu proveïdor de confiança o a internet totes les tipologies de ports de dades i d’imatge vigents avui en dia per saber les característiques, possibilitats i prestacions que et poden oferir).

Si es dona el cas que el dispositiu no té massa ports però que els que té són d’alta velocitat com per exemple USB-C, sempre podràs adquirir el que s’anomena Dock Station. El Dock Station és un dispositiu extern que es connecta amb un cable a l’ordinador i el qual compta amb multitud de ports complementaris, així doncs, dota immediatament al dispositiu de multitud de ports. Hi ha infinitat de models de Dock Station i cada model té diferents combinacions de ports. Aquí ja es tracta de conèixer les teves necessitats i adquirir el Dock Station que s’adapti millor al que necessitis.

Nota: et recomanem que també consultis l'apartat de consells sobre connectivitat.


La pantalla

La pantalla és el canal directe de comunicació amb el teu dispositiu. Així doncs, és important que tingui uns mínims de qualitat.

Hi ha molts factors que defineixen una pantalla. Els més importants són la tecnologia aplicada en la fabricació d’aquesta, la densitat de píxels, la resolució i la grandària.

La tecnologia pot ser múltiple: TFT, LED, AMOLED, etc. A banda de la qualitat del visionat, la tecnologia té molt a veure amb el rang d’angles de visió que permeten veure còmodament la pantalla. És recomana que com a mínim compti amb tecnologia LED i que sempre comprovis que els angles de visió entren dins del que tu necessites.

La densitat de píxels és el que determina la definició de la pantalla. Quanta més densitat, més definit serà el que la pantalla et mostri. Es recomana que la densitat mínima de píxels sigui de 200 ppp (Píxels Per Polsada) o dpi (de les sigles en anglés Dots Per Inch).

Pel que fa a la resolució (molt lligada a la densitat de píxels), defineix la superfície màxima que pot mostrar la pantalla. Procura que sigui igual o superior a 1920 píxels d’amplada x 1080 píxels d’alçada.

Si el teu cas es basa en un dispositiu de sobretaula, tindràs molt monitors de grans dimensions on escollir. Ara bé, si has d’adquirir un dispositiu portàtil, de vegades és complicat tenir la pantalla que t’interessaria pel fet que el conjunt dels dispositiu, estarà determinat per molt altres factors. En ser dispositius prefabricats que no pots composar tu per mòduls, la pantalla acostuma a ser el component en que menys llibertat d’elecció tens si no es dona el cas que pots pagar molts diners.

Per això, com ja t’hem comentat anteriorment, sempre pots contemplar la possibilitat de tot i tenir un dispositiu portàtil, quan estiguis a casa o en el teu lloc de treball estable, pots comptar amb la connexió a un monitor extern que pots adquirir al teu gust i adaptat a les teves necessitats.

Com t’hem explicat en l’apartat dels ports, incorporar un monitor extern a un dispositiu portàtil és molt fàcil ja sigui mitjançant un port integrat al propi dispositiu o mitjançant un Dock Station.

També és possible incorporar teclat i ratolins als portàtils mitjançant els propis Dock Station o altres ports integrats que tingui el propi dispositiu, així doncs, és possible tenir tots els avantatges d’un dispositiu portàtil i per pocs diners més, sumar-hi els avantatges d’un dispositiu de sobretaula.

Pel que fa a la grandària òptima de la pantalla, en el cas dels dispositius de sobretaula dependrà del que et vingui més de gust i també estarà en relació a la resolució que hagis considerat adequada per a tu.

Però en relació als dispositius portàtils, la grandària de la pantalla estarà molt vinculada al pes i, conseqüentment, als teus hàbits de mobilitat. En el següent punt que dediquem al pes i a la mobilitat, parlem de tots aquests aspectes.


El pes en relació a la mobilitat

En el cas dels dispositius de sobretaula, el pes no és massa rellevant perquè se suposa que són dispositius instal·lats en un lloc concret i que no és mouran gairebé mai o en tot cas, en molt poques ocasions.

Ara bé, en cas que necessitis un dispositiu portàtil, suposant que serà un dispositiu que portaràs a sobre normalment en el teus desplaçaments, el pes és una factor cabdal.

Així doncs, procura considerar aquest aspecte a l’hora d’adquirir un dispositiu portàtil. Per norma, quan menor sigui el pes d’un dispositiu, aquest acostuma a tenir un cost més elevat. Caldrà que ponderis aquestes circumstàncies, però les nostres recomanacions són que si ets una persona que acostuma a moure’s molt amb el dispositiu a sobre, en cap cas superi els 1,5 quilograms. Sent l’ideal que es mogui als voltants de 1 quilogram (els dispositius portàtils que compten amb una pantalla entre les 13 i 14 polsades, acostumen a ser els ideals per a la mobilitat i a estar pensats i dissenyats per a ella).


El disseny en relació a la versatilitat d’ús

Avui dia hi ha moltes opcions de configuració dels dispositius i multitud de funcionalitats adaptades a l’ús que més et convingui. En aquest sentit hi ha moltes variables de disseny que cal que coneguis perquè puguis escollir amb llibertat quin s’adapta millor a les teves necessitats.

Consulta al teu proveïdor de confiança o recerca a internet quines variants de disseny existeixen al mercat. Ara i aquí te n’esmentem algunes describint breument quines característiques té cadascun.

Les tipologies de disseny i morfologia més habituals de les computadores a dia d’avui són:

Pel que fa a dispositius de sobretaula:

a. Estàndard: és un dispositiu composat de diferents elements per separat i que es connecten entre si. Habitualment consten de:
— una “Torre”, la qual incorpora el processador, la memòria RAM, el disc dur, els ports de connexió i la placa basse que inegra els components electrònics,
— Un monitor,
— Un teclat i
— Un ratolí.

b. All in One: és un dispositiu integrat de manera completa. Al monitor es troba incorporat el processador, el disc dur, i tota la placa base, pel què només està format per un sol element (a més del teclat i el ratolí que van apart). Normalment la seva pantalla és tàctil.

Pel que fa als dispositius portàtils:

a. Laptops: correspon a la tipologia més clàssica, estesa i quotidiana. Designa als dispositius de tipus portàtil que es poden usar a la falda. El seu nom prové de l'anglès: “lap”, falda + “top” (a dalt) perquè pot col·locar-se al damunt d’aquesta de forma còmoda i estable per a treballar amb el dispositiu. Són dispositius en els quals hi ha un sistema de frontissa entre la pantalla i la base, la qual incorpora el teclat i la resta de components. La pantalla d’un laptop es pot plegar contra la base del teclat. Una característica clau per a distingir un laptop és que l’obertura màxima de la frontissa no acostuma a superar els 170º. Els laptops no sempre tenen la pantalla tàctil. Són dispositius pensats per qui vulgui un portàtil amb teclat però que en cap cas necessiti treballar amb una tauleta.

b. 2 en 1: és un ordinador portàtil convertible en tauleta mitjançant una frontissa que permet que la base del teclat es pugui fer girar sobre la pantalla des de els 0º i fins als 360º; pel que es poden aconseguir multitud de posicions i morfologies a l’hora de treballar. Ambdues parts (base del teclat i pantalla) no poden separar-se. La pantalla d’aquests dispositius és sempre tàctil. Aquest tipus de dispositiu és ideal per si algun cop t’interessa usar-lo en mode tauleta però no massa sovint ja que l’ús en mode tauleta no acostuma a ser del tot còmode perquè acostumen a ser dispositius excessivament pesats i voluminosos per a usar-los com a tal. Ara bé, si necessites una tauleta de tant en tant i vols tots els avantatges d'un dispositiu portàtil amb teclat, aquesta potser seria la teva opció.

c. Híbrids: són els que integren el disseny amb més possibilitats i el seu comportament és quasi idèntic al dels 2 en 1 amb la diferència que a més que el teclat i la pantalla puguin adoptar qualsevol posició d’obertura entre els 0º i els 360º com passa amb els 2 en 1, en el cas dels híbrids s'hi suma que ambdues parts poden separar-se l’una de l’altra. La pantalla d’aquests dispositius és sempre tàctil. Són els dispositius ideals si habitualment combines el treball amb tauleta i amb teclat físic pel fet que tot i que acostumen a tenir unes dimensions una mica més àmplies que les tauletes pures, en poder-se alliberar del pes del mòdul de la base del teclat, aconsegueixen un bon equilibri entre dimensions i pes per a ser utilitzats en el mode tauleta.

Fins aquí tot el que hem considerat els mínims que has de saber sobre dipositius. Esperem que t'hagi estat útil.

Et recomanem que també consultis els apartats sobre Connectivitat i Seguretat.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x