El segon volum de la Història de les Arts Escèniques Catalanes, Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII), d’Albert Rossich, és una síntesi de l’activitat teatral i espectacular desenvolupada al llarg de l’edat moderna a les terres de parla catalana.
La Història de les Arts Escèniques Catalanes (HAEC), coeditada per l’Institut del Teatre i Edicions de la Universitat de Barcelona, s’emmarca en el Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), liderat per l’Institut del Teatre, en què col·laboren l’Institut d’Estudis Catalans i una dotzena d’universitats de tot el domini lingüístic català. Amb el propòsit de defugir l’enfocament convencional que tendeix a considerar la literatura dramàtica com a eix de la història del teatre, l’HAEC té en compte, a més d’autors i obres, la realitat escènica, la producció, l’exhibició, la comunicació i el consum en cada època. Els dramaturgs són tractats en paral·lel als compositors, intèrprets, directors, coreògrafs, escenògrafs, figurinistes, empresaris, crítics, estudiosos i tota la resta d’agents que intervenen en un espectacle. Ara, amb aquesta nova publicació, la col·lecció ja disposa de dos volums: La teatralitat medieval i la seva pervivència, de Francesc Massip i Lenke Kovács (2017), i Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII), d’Albert Rossich.
L’activitat teatral als països de llengua catalana durant els segles XVI-XVIII és un capítol amb immenses llacunes i víctima, encara, de moltes prevencions. L’obra d’Albert Rossich, però, es proposa superar el desconeixement que hi ha hagut sobre molts aspectes d’aquesta realitat, així com fer coincidir matèries que massa vegades s’han tractat separadament: el teatre culte i el popular, les peces dramàtiques en diverses llengües, els textos i l’escenografia, la literatura i la música, els actors i els teatres, les companyies i el públic. Si reunim totes les notícies sobre creació literària en les llengües que concorren al territori i analitzem la vitalitat permanent de l’espectacle a les terres catalanes, s’evidencia el paper de primera línia que hi han fet les arts escèniques als segles XVI, XVII i XVIII. El repte d’explicar-ho només es pot afrontar equilibrant erudició i divulgació, l’única manera de contrarestar els buits i els prejudicis que han enterbolit la història del teatre escrit i representat en aquesta època.
Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII) divideix el període d’estudi en tres seccions cronològiques. La primera, «Del redescobriment del teatre a la consolidació dels teatres públics (c. 1500 – c. 1600)», fa un panorama de l’època del Renaixement fent referència al teatre religiós, al cortesà, a l’universitari o de col·legi, al populista, al comercial, als diversos tipus de comèdia, als autors tràgics valencians i als espais de representació. La segona part, «De la consolidació dels teatres públics a la crisi del teatre barroc (c. 1600 – c.1760)», aprofundeix en la teatralitat barroca a partir d’una selecció de dramaturgs i del teatre religiós i del profà, però també a través de la música i el teatre breu. La tercera, «Cap a unes noves pràctiques teatrals (c. 1760 – 1800)», s’ocupa del barroc tardà aprofundint en el teatre al Rosselló i a Menorca, en el teatre breu i en el teatre musical.
Albert Rossich és catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Girona. Especialista en història de la literatura catalana dels segles XVI al XIX, ha editat críticament importants textos literaris de l’edat moderna i ha redactat més de dos-cents treballs d’investigació. Ha coordinat diverses obres que constitueixen visions de conjunt de la literatura catalana, entre les quals destaquen El teatre català dels orígens al segle XVIII (2001) i Panorama crític de la literatura catalana, en sis volums (2009-2011). Amb Pep Valsalobre ha publicat i comentat el teatre de Francesc Fontanella (2022).
