26.1.2023
Aquest dijous 26 de gener s’ha presentat al Teatre Estudi de l’Institut del Teatre la plataforma “Per un nou MAE”, impulsada pel ballarí i coreògraf Cesc Gelabert i el director d’escena Àlex Ollé, amb l’objectiu de reivindicar la necessitat d’habilitar una nova seu pública per al Museu de les Arts Escèniques, el qual aplega el llegat de segles d’història de les arts escèniques catalanes.
La reivindicació s’ha fet palesa a través d’un Manifest que ha llegit Cesc Gelabert, en el qual es reclama a les principals institucions que arribin a un acord per trobar un espai físic que permeti al museu difondre i exhibir la riquesa del patrimoni escènic que atresora, i alhora preservar-ne la memòria.
L’acte ha estat conduït per Cesc Gelabert, Àlex Ollé i la ballarina i coreògrafa Sol Picó, que han defensat amb fermesa la urgència de disposar d’una seu que permeti al museu posar fi als més de 30 anys que porta sense tenir un espai físic d’exhibició i interacció amb la ciutadania.
Cesc Gelabert ha assegurat que l’acte d’avui “és un primer pas perquè el museu pugui ser una realitat” i ha avançat algunes de les idees de com hauria de ser l’espai. En aquest sentit, ha afirmat que “ha d’estar obert a totes les famílies de les arts escèniques” i articular-se a l’entorn d’espais flexibles i no d’exposicions permanents.
Àlex Ollé ha qualificat de “reivindicació històrica” la petició d’un nou MAE, i ha tatxat “d’inqüestionable la transcendència del sector de les arts en viu”, així com el sentiment d’orgull vers el “llegat que ens han deixat les nostres arts escèniques”. Per la seva banda, Sol Picó ha subratllat la importància que el nou museu “estigui viu” i que sigui un espai “per enriquir-se i poder estudiar”, fent referència a la importància que els més joves puguin descobrir el bagatge escènic del país.
L’acte ha comptat amb la presència d’un centenar de personalitats del món de la cultura i les arts que han donat suport a la iniciativa. Tots ells han firmat el Manifest reivindicatiu, el qual a partir d’ara es fa extensiu a tothom per tal de recollir el màxim número d’adhesions. Així, el Manifest es pot consultar i signar a través de la pàgina www.perunnoumae.cat
Àlex Casanovas, Àngels Margarit, Carme Elias, Ferran Rañé, Francesc Casadesús, Frederic Amat, Isona Passola, Joan Font, Tomàs Pladevall, Josep Maria Pou, Juan Carlos Martel, Julio Manrique, Sebastià Portell, Xavier Albertí o Pepa Plana, són algunes de les més de 350 personalitats que ja han signat el Manifest.
La directora de l’Institut del Teatre, Sílvia Ferrando, ha agraït que la reivindicació hagi sorgit del sector de les arts escèniques, alhora que ha posat en valor el suport de la Diputació de Barcelona en el projecte, i ha explicat que s’estan obrint vies de diàleg amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, la directora del Museu de les Arts Escèniques, Anna Valls, ha destacat que un nou edifici permetrà al museu fer un programa d’activitats i arribar a més públics. A més, és essencial per poder acollir les noves donacions de companyies com Comediants, en la que s’està treballant, i d’altres donacions previstes, com Dagoll Dagom o La Cubana. “Estem a punt per poder créixer i compartir coneixements”, ha dit.
Sobre el MAE
El MAE, que des de l’any 2000 es troba ubicat a l’edifici de l’Institut del Teatre de Barcelona, engloba una biblioteca, un arxiu i un museu. Des dels seus inicis, fa quasi 100 anys, ha actuat amb l’objectiu de preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya.
A la reserva del museu es conserven els fons personals d’una seixantena d’artistes i companyies de dansa i teatre (Comediants, La Fura dels Baus, Rosa Novell, Fabià Puigserver...), més d’un milió de fotografies, 10.000 cartells, 200.000 programes de mà, més de 1.000 vestits, 650 titelles, 500 teatrins, 17.000 esbossos escenogràfics o figurins, així com altres documents de premsa, llibres i audiovisuals.
De la col·lecció de manuscrits, destaquen els dels dramaturgs del Segle d’Or Pedro Calderón de la Barca, Francisco Rojas Zorrilla i Lope de Vega, així com textos dramàtics d’autors catalans com Àngel Guimerà, Joan Brossa o Josep M. Folch i Torres.
Entre les col·leccions d’indumentària més antigues hi ha les de l’actor Enric Borràs o la ballarina Tórtola Valencia, però també destaquen els vestits d’òpera de Victòria dels Àngels o Montserrat Caballé, així com peces de Margarida Xirgu o Mary Santpere.
