Podeu trobar els documents relacionats al Simposi a l'apartat de "Continguts relacionats". L'enregistrament de cada ponència està enllaçada al programa i també pot trobar-se a l'Arxiu Audiovisual de les Arts Escèniques.
Podeu consultar les biografies dels participants del simposi clicant aquí.
13/10/20
9 a 9.30 h | Acollida
9.30 h | Benvinguda institucional a càrrec de Magda Puyo, Directora General de l'Institut del Teatre, i Carles Batlle, Director de Serveis Culturals de l'Institut del Teatre
9.40 h | Presentació del Simposi, a càrrec dels representants del Comitè Organitzador
Marc conceptual: Óscar Cornago i Roberto Fratini
Dispositius lúdicoteatrals: Jordi Fondevila i Constanza Blanco
10.45 a 11:30 h | Jordi Claramonte: «Per què tota l'Estètica és relacional i per què el que Borriaud anomena estètica relacional fa pudor?»
Pensament relacional és el que desplega Aristòtil en la seva Poètica en explicar la catarsi com una relació entre nus i desenllaç. O el de Marx a El capital quan dona un paper fonamental a la relació —sovint conflictiva— entre forces de producció i modes de producció. Pensament relacional és el que necessitem per entendre la mesura que els més variats projectes artístics només poden tenir efectivitat política i capacitat de transformació des de la lleialtat a si mateixos i a la seva necessitat interna.
11.30 a 12:15 h | Manuel Delgado: «La vida és pur teatre. Veritat i fingiment al pla de la interacció relacional.»
Des de certa perspectiva relacional —com la de la microsociologia d’Erving Goffman— la interacció cara a cara és concebuda com una circumstància social en el curs de la qual els individus demostren la seva acceptació de les normes d'acceptabilitat mútua. Les relacions que estableixen estan sotmeses a un joc de transformacions adaptatives que permeten acomodar les significacions a un criteri que no és mai de veritat, sinó de versemblança. En aquesta perspectiva, la qüestió de l'«autèntica» identitat del subjecte i, per tant, la de la possibilitat de la sinceritat, no hi tenen cabuda. La veritat no es presenta aquí com una qualitat immanent a un self que assegura i garanteix la unitat de l'individu i la possibilitat de comunicar-la als altres, sinó com una propietat que es confereix a l'individu per una audiència que juga en l'actualitat de cada context situacional. La persona, aleshores, ja no és una entitat que se semioculta darrera els esdeveniments, sinó una mera fórmula variable per comportar-se convenientment.
12.15 a 12:30 h | Pausa
12.30 a 14:30 h | Dispositiu lúdicoteatral: «El candidat (o candidata)», Marc Villanueva i Gerard Valverde
1969. En l’agitat context immediatament posterior al maig de 1968, obre a París L’Impensé Radical, una llibreria anarquista especialitzada en jocs d’estratègia majoritàriament desconeguts. La seva ambició és singular: arribar a desxifrar, a través d'ells, els mecanismes del poder polític i les pràctiques de dominació. Cinquanta anys després, El candidat (o candidata) recupera un dels jocs de taula editats per L’Impensé i us convida a una partida performativa en què les espectadores es converteixen en jugadores i representants d’un partit polític, i esdevenen part d’un dispositiu immersiu. El candidat (o candidata) proposa una situació lúdica com a reflexió sobre els mecanismes de producció i perpetuació del poder.
Amb: Marc Villanueva Mir i Gerard Valverde Ros
Espai sonor: Gerard Valverde Ros
Disseny electrònic i de vídeo: Marc Villanueva Mir
Assessorament artístic: Alán Carrasco i Mònica Almirall
Producció: Viola Sprengel
Coproducció de Festival TNT, Teatre Lliure, Theater neben dem Turm, Hessische Theaterakademie i Institut für Angewandte Theaterwissenschaft, amb la col·laboració de Giessener Hochschulgesellschaft.
14.30 h | Pausa (dinar)
16.30 h | Dispositiu lúdicoteatral: «Susana», Clara Tena, Mar Medina i Aimar Pérez Galí
SUSANA és un joc de taula. Hi ha alguna cosa de preeminent en la nostra manera de formular un discurs que de vegades dificulta la tasca de pensar lliurement. Aquest joc vol eludir-la. SUSANA és una manera de «baixar» les idees i barrejar-les. És una eina per a començar a parlar de coses que no havíem considerat fins el moment. SUSANA és un joc que es pot descarregar i construir de manera gratuïta a: www.susana.club
SUSANA és una forma de generar coneixement a través de la conversa, no a través d’un coneixement après i una teoria pre-conceptualitzada. Vindria a ser una espècie de maièutica lliure de mestre o que desplaça el mestre en la figura de les cartes. La qüestió principal es manté al centre i a partir d’aquesta cada participant de la partida és una font de recursos per al diàleg.
16.30 a 18 h (Auditori) | Comunicacions
- Anxo Abuín: «Ficcions immersives: l'autoteatre de Rototaza»
Dins les experiències actuals de des-espectacularització d’allò teatral i performatiu i d’incorporació de la intermedialitat en el seu sentit més interactiu, cal valorar com a especialment interessant la proposta que la companyia Rototaza (Ant Hampton i Silvia Mercuriali) ve desenvolupant des de 1998 a partir del concepte d’autoteatre. Es tractaria, llavors, d’apropar-se a propostes com The Quiet Volume o Etiquette des del qüestionament de la idea de cos social de l’estudi del paper del no-espectador en aquest tipus de pràctiques, situades en l’esfera de les xarxes globals que s’acomoden a espais íntims i poc convencionals.
- Paulo Gatica: «Teatre en temps de pandèmia: la distància social com a categoria estètica»
El confinament ha fomentat l’extimitat i ha gratificat una sèrie d’iniciatives «comunitàries» i relacionals més o menys performatives. Els balcons, connectats «a simple vista» o registrats i compartits a través del mòbil en temps real, s’han ressignificat com a espais de participació en rituals i pràctiques de caràcter col·lectiu. En concret, em proposo reflexionar en aquest simposi sobre la performance i l’estètica relacional en una situació de postconfinament (i possible reconfinament); és a dir, sotmeses a lògiques medico-judicials com la distància social o altres protocols de comportament higiènica i «responsable».
Enllaçant amb Michel Foucault, els elements del teatre han sigut analitzats als darrers anys de manera creixent com a dispositius, és a dir, com a cristal·lització de discursos arquitectònics, decisions reglamentadores, lleis, afirmacions científiques i doctrines filosòfiques, morals i filantròpiques. El concepte de dispositiu apunta a l’anàlisi de les relacions de poder en l’àmbit cultural (i a la possibilitat de la seva subversió estètica). El joc amb maneres de parlar híbrides planteja la utopia d’una entesa en els dispositius teatrals. Remet a la part física del material textual, a una «música del sentit», a un gest que no està al servei d’una representació dels personatges o de la seva expressió individual. Aleshores, pot sorgir una situació d’experiència comuna que constitueixi un espai relacional entre tots els presents i representi un paradigma de comunicació social democràtica. Com diria Michel de Certeau, «què passa si hom juga amb els dispositius?». És a dir, si se subverteixen les estratègies dels poderosos —o sia, també de les poderoses lleis del teatre— per tàctiques àgils i mòbils?
18 a 18.15 h | Pausa
18.15 h | Taula rodona. Amb Stefan Kaegi, Mónica Rikic i Roger Bernat, conduïda per Constanza Blanco.
14/10/20
9.30 a 13.15 h | GRAN CASINO IT (speed dating)
Diferents espais. Consulteu la programació al vestíbul del Teatre Estudi.
- Judith Pujol i Ricard Soler: «Una participació activa en el procés de creació dramatúrgic de l’espectacle»
La companyia Obskené (Espanya) i Teatro Ojo (Mèxic) van presentar el 2014 la Gran Rifa d’un fabulós viatge a Mèxic al Festival Internacional de Teatre de Tàrrega. Va ser una nova forma teatral que va oferir als espectadors un diàleg sobre aquesta història recent d'Espanya: l'exili massiu cap a Mèxic, país que va allotjar tots els ciutadans que fugien de la guerra civil espanyola (1936-1939).
El principi de l’espectacle era senzill: oferia als espectadors participar en un sorteig d’un meravellós viatge a Mèxic. Per participar-hi, els espectadors havien de respondre a la pregunta: què t’emportaries per sentir la vostra llar lluny de la teva terra? Les dues companyies van obrir un nou espai teatral a Tàrrega, el Sinaia, per rebre els participants que van portar els objectes que responien a aquesta pregunta. Durant el festival, l’espai Sinaia es va convertir en una exposició d’aquests objectes personals, que va permetre a tots els visitants preguntar-se de nou sobre l’exili. L’últim dia del festival va tenir lloc el sorteig, en un acte festiu i públic. Aquesta comunicació vol reflexionar sobre l'estratègia de l’artefacte que va permetre activar el desig de participar tot desplaçant-ne l’objectiu (de l’espectacle al sorteig) i fent de la participació un motor per repensar la història, eix dramatúrgic de la proposta escènica.
Una instal·lació multimèdia interactiva posa el focus sobre sis conflictes socials que han tingut Catalunya com a escenari en els últims anys i se centren en la tensió entre el control policial i les noves maneres d'utilitzar els espais públics. Aquesta instal·lació va ser premiada a l'edició del 2019 de la Quadriennal d’Escenografia i Espais Teatrals de Praga 2019 [podeu consultar el projecte aquí], una trobada que se celebra des del 1967 i que és una de les grans cites europees del món de l'escenografia. Acosteu-vos al Mercat de les Flors i, al vestíbul, trobareu una taula rodona convertida en una mena de gran tauler de joc, mapa o maqueta; un escenari on un seguit d'elements quotidians (agulles, globus, forquilles…) al·ludeixen a alguns dels enfrontaments entre forces d'ordre i manifestants que han tingut lloc a Catalunya en els darrers quinze anys: des de la tancada d'un grup de migrants sense papers a la catedral de Barcelona l'any 2004 fins a la concentració Aturem el Parlament del 2011, del desallotjament de Can Vies el 2014 al desallotjament del Banc Expropiat el 2016 o al referèndum de l’1 d’octubre del 2017, passant per les protestes contra la sentència del cas de La Manada l'any 2018.
Asseieu-vos a la taula amb aquests objectes al davant i poseu-vos els auriculars. Escoltareu una narració dels fets referida a cadascuna d'aquestes protestes, barrejada amb les reflexions de caràcter utòpic que, des d’un punt de vista performatiu i escenogràfic, aporten sis escenògrafes catalanes (Anna Alcubierre, Paco Azorín, Cube.bz, Sílvia Delagneau, Max Glaenzel i Eugenio Szwarcer) a qui es va demanar pensar escenografies relacionades amb cadascun d'aquests conflictes. L'actualitat artística i escenogràfica troba en aquesta instal·lació un territori comú amb l'actualitat política, mentre l'espai se'ns revela tant en la seva condició de punt de trobada com en la d'escenari de conflicte. Un diàleg entre conflictes socials i disseny escenogràfic al voltant de manifestacions, ocupacions i construcció de barricades. Un cop d'ull a la revolució... vista des de l'escenografia.
Concepte i disseny: Laura Clos Closca, Pau Masaló, Xesca Salvà, Marc Villanueva Mir
Comissariat PQ’19: Bibiana Puigdefàbregas, Marta Rafa
Escenògrafes convidades: Anna Alcubierre, Paco Azorín, Cube.bz, Sílvia Delagneau, Max Glaenzel, Eugenio Szwarcer
Veu narradora (català): Núria Martínez-Vernis
Veus narradores (anglès): Herbert Graf, Amélie Haller, Maria Huber, Martin Müller
Amb la col·laboració de: Eduardo Cáliz, Toni Cervantes, Cesca Fora
Construcció: Jorba-Miró, Estudi Taller d’Escenografia
Disseny electrònic: Carlos Franke
Disseny de so: Gerard Valverde
Vídeo: Alfonso Ferri
Fotografia: Julia Bauer, Xenia Cubí
Ajudant de vídeo: Laia Tubío
Una producció de l’Institut del Teatre amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull.
- L△ST: «Tiranes banderes: la construcció d’un símbol com a perfomance»
Conferència performativa en què l’equip plantejarà la seva hipòtesi de treball a l’hora d’abordar el disseny dramatúrgic del seu proper espectacle. Tiranes Banderes reflexiona sobre els paral·lelismes evidents entre la construcció d’un símbol i el desenvolupament d’un projecte escènic com a ficcions pactades i procés constant de renegociació de les convencions. Ateus i creients, benvinguts. Agnòstics, abstenir-vos-en.
Iaia és la nova creació de Mambo Project. Un espectacle sobre la memòria i l’oblit on les iaies, les nostres iaies, parlen i lluiten contra la demència. Qui som, quan ja no hi som? Què resta de nosaltres? A Iaia l’espectador compartirà taula al menjador familiar de casa la iaia teixint poc a poc els records guardats de la generació de les nostres iaies. Reconstruccions escèniques tamisades pels buits que deixa la pèrdua patològica de memòria emmarcades en un espai-temps confús on les el·lipsis marcaran el ritme de la història.
Mos Maiorum és un col·lectiu teatral de Barcelona especialitzat en teatre documental i de denúncia que aposta per col·locar l'espectador dins de la situació escènica utilitzant formats immersius. D'aquesta manera, contràriament al que succeeix amb el visionat d'un documental audiovisual, l'espectador esdevé testimoni experiencial i empàtic d'allò que s'està explicant.
Després d'una exhaustiva recerca documental i antropològica sobre el tema tractat, Mos Maiorum utilitza habitualment la tècnica del verbatim. El verbatim és una tècnica teatral que crea una dramatúrgia a partir d'entrevistes i enregistraments sonors que els intèrprets reprodueixen com més fidelment, millor, amb totes les seves pauses, accents, imperfeccions i matisos, creant un efecte de veracitat que difumina l'actor i transporta els testimonis de les gravacions directament a escena. El col·lectiu, fundat el 2015, està format pels creadors Alba Valldaura, Mariona Naudin i Ireneu Tranis. Els col·laboradors habituals són la Clàudia Vilà com a dissenyadora d'espais i en Guillem Llotje a l'espai sonor. Actualment la companyia compta amb dos espectacles en gira: Mos Maiorum, el costum dels avantpassats, que versa sobre les migracions a la frontera sud espanyola, amb més de 53 funcions fetes per tota Espanya, i GENTRY, la ciutat en venda, estrenada al Festival GREC '18 i premi Adrià Gual '17, mostrada per Catalunya, Espanya i França.
TURBA és el projecte actual de la companyia. Gràcies a la col·laboració del Teatre Lliure, el desembre del 2019, com a companyia resident del teatre es va poder veure una primera mostra del treball en procés a la Sala Fabià Puigserver. Allà es van poder veure uns primers experiments i provatures escèniques basades en el treball d'investigació fet fins al moment sobre els moviments de masses i els seus mecanismes. L’espectacle s’estrenarà a finals d’octubre al Temporada Alta i es podrà veure posteriorment al Teatre Lliure.
- Paula Pascual de la Torre: «Protocolos d'intimitat: programació i artesania de l'experiència teatral immersiva»
L'objectiu d'aquesta recerca és analitzar les estratègies a través de les quals el teatre immersiu articula la interacció amb el públic. S'articula, en concret, la hipòtesi que precisament la intimitat —com a condició, situació o emoció— sigui l'element més característic i vertebrador dels fenòmens de participació que es donen en el format immersiu.
Paula Pascual de la Torre és creadora i actriu, integrant de la companyia Calatea (www.calatea.es). En els últims anys s'ha especialitzat en la creació escènica vinculada a llenguatges participatius i immersius. En el marc del Màster Universitari en Estudis Teatrals (MUET) de l'Institut del Teatre amb la UAB, desenvolupa la tesina «Protocols d'intimitat. Programació i artesania de l'experiència immersiva» En aquesta participació en el Simposi aprofundirà en aquesta recerca desplegant alguns dels elements d'una manera experiencial. Els assistents seran convidats a involucrar-se en aquest punt del procés i a poder, després, intercanviar idees.
«A la dreta hi ha cinc o set esglaons que ens condueixen cap a una porta de doble fulla blava. Sobre el tercer esglaó hi ha mitja barra de pa mullada per la pluja d’ahir.»
Un paseo colectivo és un antitour en que dos amfitrions i un grup de passejants marxen ininterrompudament per espais urbans de vegades públics, de vegades privats i, així, com un rastre, els ocupen i desocupen constantment.
El passeig converteix les arquitectures, fins aleshores fixes, fermes i sedentàries, en espais movedissos, inestables i, per tant, subjectius i dinàmics. El passeig també realça la relació comercial, absurda o convenient de Barcelona amb els cossos que l’habiten i circulen per ella.
Un paseo colectivo és un site-specifc mòbil creat en context. Existeixen tantes versions com espais de programació.
Creació: Xavier Manubens, Verónica Navas Ramirez
Producció: Antic Teatre Espai de Creació. Amb el suport de La Caldera Les Corts
Fotografia: Tristan Pérez Martin
El Born CCB (Barcelona, juliol 2019, format solo)
Festa Major del Casc Antic (Barcelona, juny 2017)
Antic Teatre Espai de Creació (Barcelona, maig 2017)
La Caldera Les Corts, cicle «Acció Mutant» (Barcelona, octubre 2016)
Xerrades
Assignatura Metodologies de creació. Especialitat Escenografia, Institut del Teatre (Barcelona, gener 2018)
13.15 a 14.30 h | Dispositiu lúdicoteatral: «El Desenterrador. Mètode per a l'excavació de paraules», de Societat Doctor Alonso
14.30 h | Pausa (dinar)
16.30 a 18.30 h | Dispositiu lúdicoteatral: «A quatre potes», de Nyamnyam
18.30 a 20.30 h | Debat sobre els dispositius lúdicoteatrals presentats, dinamitzat per Roberto Fratini i Agost Produccions
20.30 h | Fi de la jornada
15/10/20
9.30 a 10.30 h | Comunicacions
- Martí B. Fons Sastre: «Dramatúrgies de l’emergència, dispositius relacionals i teatres d’invasió a l’escena balear actual»
L’escena balear actual ha donat lloc a la creació de diferents propostes performatives en forma de dispositius relacionals on es posen en qüestió els fonaments clàssics de l’estructura dramàtica proposant mecanismes escènics col·lectius en espais públics. La comunicació que presentem estudia dues propostes escèniques, Krekovic camina i Un buco nella città / Una escletxa a la ciutat, desenvolupades durant el 2018 i relacionades, des del marc teòric, amb els postulats del teatre postdramàtic, la representació rapsòdica, el teatre relacional o el teatre d'invasió.
Krekovic camina va ser un dispositiu escènic creat per cinc actors i actrius que formaven part del projecte Arts escèniques al servei de la conscienciació social, dut a terme per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). A partir del concepte de dramatúrgies de l'emergència proposat pel creador escènic Roger Bernat, es va crear una estructura performativa per reivindicar la identitat d'un dels barris obrers de Palma de Mallorca, el Polígon de Llevant, que havia patit episodis de marginació social en anys anteriors.
Un buco nella città / Una escletxa a la ciutat es va presentar com una peça de teatre d'incògnit dirigida per Charlie Windleschmidt de la companyia francesa Dérézo en col·laboració amb el Centre de Recerca Escènica, C.I.N.E (Mallorca) i la Compagnia della Quarta (Itàlia). El dispositiu es centrava en la intervenció de diferents actors en els espais públics de la ciutat per representar una obra silenciosa i invisible per a la resta de vianants.
El nostre estudi analitza aquests formats escènics que, des d’estratègies experimentals i innovadores, aporten noves mirades a la creació dins el camp de les arts escèniques i estimulen nous diàlegs entre art dramàtic i compromís social.
Aquesta comunicació aborda la creixent acceptació del marc cultural de les arts en viu als museus d'art contemporani. Una tendència que s'ha generalitzat durant l'última dècada amb l'aparició de múltiples exposicions que incorporen la performance i la coreografia a la cartera d'exposicions temporals. Al centre de moltes d'aquestes propostes la immaterialitat, la temporalitat i la interacció directa amb l'audiència dibuixen una nova estratègia comissarial que qüestiona la lògica objectual de l'obra artística, i inscriu el cos i l'acció (d'intèrprets i espectadors) en el centre de l'aparell expositiu.
A través d'alguns casos d'estudi, plantejarem una reflexió crítica del paradigma del museu viu que relaciona les transformacions de l'aparell expositiu a través de la incorporació de les arts vives, amb el nou règim experiencial i cognitiu del capitalisme globalitzat, i la centralitat que la vivencialitat, la participació i el cos ocupen en el metabolisme cultural, social i econòmic de la contemporaneïtat.
10.30 a 13.30 h | Dispositius lúdicoteatrals
- ERRO Teatre: «Jogadouro» [l’acció tindrà lloc al carrer, el punt de trobada serà el vestíbul del Teatre Estudi]
Jogadouro és un taller/acció pràctica de l'ERRO Grup dirigit a qualsevol persona interessada a aprofundir en els procediments que fomenten situacions de jocs col·lectius, específicament en obres artístiques de carrer, no exclusivament a actors o persones relacionades amb el món del teatre.
Jogadouro és una representació que fa referència a dos textos clàssics del teatre espanyol del Segle d'Or: La vida es sueño, de 1636, i El gran teatro del mundo, de 1655, de Pedro Calderón de la Barca. L'acció es duu a terme a través d'una proposta d'interacció amb l'entorn, les persones i l'espai, la qual cosa permet una reunió lúdica entre tots els que formen part del context en el moment de l'acció.
És un joc de rols contra l'especulació immobiliària i la gentrificació. Construeix una micro societat a través de cinc rols socials: Poder Econòmic, Representants de l'Estat, Mitjans de comunicació, Classe Mitjana i Precarixs.
És el dia de la inauguració de Farinera, un nou projecte immobiliari d'avantguarda que es vol construir. Els/les precarixs són els protagonistes, els qui decideixen fer el seu últim intent per frenar la destrucció del barri. Aquests provoquen una cadena d'esdeveniment que acaba per obligar a l'autoritat de l'Estat i al poder econòmic al costat de la classe mitjana i els/les precarixs a resoldre el conflicte en una assemblea. Aquí cada grup defensarà la seva posició dins del conflicte, i finalment serà el poder de l'Estat, sota una votació publica qui decidirà si es construeix o no el projecte arquitectònic Farinera.
ROLS
Guia joc: Andrea Paz.
Poder Econòmic representat per arquitecta, banquers, inversors estrangers.
Representants de l'Estat, per un alcalde/esa, intendents, regidors.
Mitjans de comunicació, per periodistes, camerògrafa
Classe Mitjana són els/les veïns/es del barri.
Precaixs són els/les veïns/es del barri.
14.30 a 16 h | Pausa (dinar)
16.30 a 18.30 h |
Tertúlia radiofònica, dins el programa «Això és un drama!», d’IT Ràdio amb la col·laboració d’IcatFM (programa especial). Presentació de l’experiència del Simposi, amb
Roberto Fratini i Constanza Blanco i de «Prospective Actions (Catalunya 2014-2018)», amb Xesca Salvà i Marc Villanueva. Programa conduït per Txell Bonet. Direcció:
Rafel Plana
18.30 h | Comiat
Experiència paral·lela
«Prospective Actions (Catalunya 2014-2018)» al Mercat de les Flors. Dispositiu de joc interactiu. Premi a la millor instal·lació de la Quadriennal d’Escenografia de Praga 2019. Marc Villanueva, Pau Masaló, Xesca Salvà i Laura Clos.
Les persones participants en el Simposi podran accedir a la instal·lació dins la dinàmica del Gran Casino IT, dimecres, 14 d'octubre, de 9.30 a 13.15h (consulteu el programa del Simposi). Complementàriament, es podrà visitar durant la franja de migdia (de 14.45 a 16h) de dimecres 14/10 i de dijous 15/10. Dijous, 15/10, en finalitzar la Tertúlia Radiofònica (consulteu el programa del Simposi), s'ofereix una visita guiada a la instal·lació, de la mà dels seus creadors/es.
