Convocatòria de comunicacions

[En català] [En español] [In English]

[Català]

El VII Simposi Internacional de la revista Estudis Escènics, que tindrà lloc a l’Institut del Teatre de Barcelona els dies 8 i 9 d’octubre de 2025, obre la seva convocatòria de comunicacions (Call for Papers).

Les propostes de comunicació (d’uns 15’ - 20’) poden versar sobre qualsevol dels quatre eixos de debat del Simposi i es poden presentar (en llengua catalana, castellana o anglesa) fins al dia 15 de maig de 2025 mitjançant el següent formulari en línia: https://forms.office.com/e/uE7xShM3Nt

Les propostes seleccionades es presentaran en forma de ponència o comunicació durant el simposi i es publicaran al número 51 d’Estudis Escènics (2026). També hi ha la possibilitat que algunes se seleccionin només per a publicació. Totes les persones seleccionades es comprometen a presentar la seva contribució en forma d’article abans de la data de celebració del simposi, seguint les instruccions que rebran un cop feta la selecció. En tractar-se d’una revista indexada, els articles hauran de superar una doble avaluació cega. Tots els articles es publicaran també traduïts a l’anglès (els originals que es rebin en anglès es traduiran al català) i el simposi comptarà amb una traducció simultània a la llengua de signes catalana. Tothom qui es postuli a la convocatòria rebrà resposta. 

En aquest simposi volem preguntar-nos de quina manera legitimem l’ús de les arts escèniques en determinades dinàmiques comunitàries que apunten a la inclusió. Per una banda, intuïm que les arts escèniques poden ser una eina poderosa per treballar en contextos no artístics; per l’altra, cal posar en relleu els beneficis d’aquesta intersecció: comprometre’s amb la societat afecta la pràctica artística i li permet obrir altres mirades, nous punts de vista, engegar un relleu generacional… I, sobretot, obliga l’art —i les arts escèniques, en el nostre cas— a tenir ben present quins són els objectius. 

Un any més, el simposi proposa obrir un espai comunitari de reflexió i diàleg, amb la finalitat de traçar línies teòriques i imaginar possibles horitzons futurs, en aquesta ocasió a partir de quatre eixos que dialoguen i s’interroguen mútuament: drets culturals i accessibilitat; acció comunitària i mediació en els ensenyaments artístics superiors; arts escèniques aplicades; aportacions estètiques de les pràctiques comunitàries. 

Eixos temàtics 

Drets culturals i accessibilitat 

Segons la darrera enquesta de consum cultural per renda familiar, elaborada per l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, només un 9,6 % d’habitants de Catalunya amb el tram de renda més baix poden gaudir de la cultura i accedir a les activitats culturals. Al nou avantprojecte de llei per garantir els drets culturals que prepara la Generalitat de Catalunya es pot llegir: «L’article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix la primera garantia universal dels drets culturals. Per garantir aquest dret, el Sistema Cultural de Catalunya (…) ha de promoure la diversitat de les expressions culturals presents a Catalunya en l’oferta (…)». Llavors, què son exactament els drets culturals? Quan i per què es redacten? Quina és la seva operativitat? Com afecten i conformen les identitats culturals presents i futures, individuals i col·lectives? Com ens afecten com a artistes, docents, investigadors; com a responsables d’un projecte artístic, com a institució dedicada a les arts escèniques? I d’altra banda, com interaccionen els drets culturals amb l’execució dels plans d’accessibilitat impulsats per les diferents administracions? Com es garanteixen les condicions d’accessibilitat suficients en la comunicació, perquè, progressivament, les persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual puguin gaudir, comprendre i participar en les arts i la cultura? 

Acció comunitària i mediació en els ensenyaments artístics superiors 

El disseny d’una cartografia que reflecteixi l’estat de la qüestió de la formació en mediació artística en els estudis de grau i de postgrau ha de permetre detectar les singularitats i, alhora, desxifrar-ne el comú denominador. Visualitzar l’acció comunitària com a eix transversal en els ensenyaments artístics superiors implica la implementació de noves metodologies docents, com ara l’aprenentatge servei (APS); així com, també, nous continguts curriculars. D’aquesta manera, podem eixamplar la mirada sobre els diferents perfils professionals i entendre que tant l’acció social i comunitària, com la mediació artística, més enllà d’una resposta a una necessitat social, són també una oportunitat d’inserció laboral. Cal, però, una perspectiva multidisciplinària per formar artistes-educadors amb competències en els àmbits i sabers diversos que aquestes pràctiques artisticocomunitàries exigeixen.  

Arts escèniques aplicades  

El concepte d’arts escèniques aplicades procedeix de les expressions anglosaxones applied theatre, applied drama o applied dance i defineix pràctiques escèniques diverses que s’utilitzen en contextos no artístics (centres penitenciaris, hospitals, cases de cultura, centres socioculturals, educatius, etcètera) amb finalitat preferentment social, educadora, terapèutica, integradora i transformadora. Estaríem parlant, doncs, de projectes que no es concreten en el camp de l’art però que empren eines i procediments de les arts escèniques per impulsar i facilitar processos de benestar, cura i millora de la qualitat de vida. Es legitima així el valor de les arts escèniques en relació amb diferents contextos i es posen en valor els sabers artístics en relació amb el camp social, educatiu i comunitari. 

Aportacions estètiques de les pràctiques comunitàries  

Les pràctiques artístiques que s’ubiquen en un context comunitari, o que comporten una dimensió social, sovint fan ús de material biogràfic d’ordre testimonial, històries de vida, documents vinculats a diferents arxius, àlbums familiars i altres eines pròpies del teatre document. Tanmateix, la seva escenificació no es necessàriament realista, i val la pena observar les experimentacions estètiques que aquestes pràctiques han dut a l’escena, i de quina manera han alterat conceptes clau com el de bellesa, cànon o èxit. Així mateix, ens interessa reflexionar sobre les dinàmiques que es generen quan l’artista i/o productor activa processos comunitaris o col·laboratius en els diferents entorns artístics. Es detecta, de fet, que les pràctiques artístiques comunitàries afecten positivament els contextos de creació artística professional fent-los més porosos, diversos i inclusius, i generant noves gramàtiques, noves escenes i noves narratives. 

[En català] [En español] [In English]

[Español]

Convocatoria de comunicaciones y temas de debate

El VII Simposio Internacional de la revista Estudis Escènics, que tendrá lugar en el Institut del Teatre de Barcelona los días 8 y 9 de octubre de 2025, abre su convocatoria de comunicaciones (Call for Papers).  

Las propuestas de comunicación (de unos 15' - 20') pueden versar sobre cualquiera de los cuatro ejes de debate del Simposio y pueden presentarse (en lengua catalana, castellana o inglesa) hasta el día 15 de mayo de 2025 mediante el siguiente formulario online: https://forms.office.com/e/uE7xShM3Nt

Las propuestas seleccionadas se presentarán en forma de ponencia o comunicación durante el simposio y se publicarán en el número 51 de Estudis Escènics (2026). También existe la posibilidad de que algunas se seleccionen solo para su publicación. Todas las personas seleccionadas se comprometen a presentar su contribución en forma de artículo antes de la fecha de celebración del simposio, siguiendo las instrucciones que recibirán una vez realizada la selección. Al tratarse de una revista indexada, los artículos tendrán que superar una doble evaluación ciega. Todos los artículos se publicarán traducidos al inglés (los originales recibidos en inglés se traducirán al catalán) y el simposio contará con traducción simultánea a lengua de signos catalana. Todo el mundo que se postule para la convocatoria recibirá respuesta.  

En este simposio queremos preguntarnos de qué manera legitimamos el uso de las artes escénicas en determinadas dinámicas comunitarias que apuntan a la inclusión. Por un lado, intuimos que las artes escénicas pueden ser una herramienta poderosa para trabajar en contextos no artísticos; por otro, es necesario resaltar los beneficios de esta intersección: comprometerse con la sociedad afecta a la práctica artística y le permite abrir otras miradas, nuevos puntos de vista, iniciar un relevo generacional… Y, sobre todo, obliga al arte —y a las artes escénicas, en nuestro caso— a tener muy presentes cuáles son los objetivos. Un año más, el simposio propone abrir un espacio comunitario de reflexión y diálogo, con el fin de trazar líneas teóricas e imaginar posibles horizontes futuros, en esta ocasión a partir de cuatro ejes que dialogan y se interrogan mutuamente: derechos culturales y accesibilidad; acción comunitaria y mediación en las enseñanzas artísticas superiores; artes escénicas aplicadas; aportaciones estéticas de las prácticas comunitarias. 

Ejes temáticos 

 Derechos culturales y accesibilidad  

Según la última encuesta de consumo cultural por renta familiar, elaborada por el Observatorio de los Públicos del Patrimonio Cultural de Cataluña, solo un 9,6 % de habitantes de Cataluña con el tramo de renta más bajo pueden disfrutar de la cultura y acceder a las actividades culturales. En el nuevo anteproyecto de ley para garantizar los derechos culturales que prepara la Generalitat de Cataluña se puede leer: «El artículo 27 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos establece la primera garantía universal de los derechos culturales. Para garantizar este derecho, el Sistema Cultural de Cataluña (…) debe promover la diversidad de las expresiones culturales presentes en Cataluña en la oferta (…)». Así pues, ¿qué son exactamente los derechos culturales? ¿Cuándo y por qué se redactan? ¿Cuál es su operatividad? ¿Cómo afectan y conforman las identidades culturales presentes y futuras, individuales y colectivas? ¿Cómo nos afectan como artistas, docentes, investigadores; como responsables de un proyecto artístico, como institución dedicada a las artes escénicas? Y, por otro lado, ¿cómo interactúan los derechos culturales con la ejecución de los planes de accesibilidad impulsados por las diferentes administraciones? ¿Cómo se garantizancondiciones de accesibilidad suficientes en la comunicación, para que, progresivamente, las personas con discapacidad física, sensorial o intelectual puedan disfrutar, comprender y participar en las artes y la cultura? 

Acción comunitaria y mediación en las enseñanzas artísticas superiores  

El diseño de una cartografía que refleje el estado de la cuestión de la formación en mediación artística en los estudios de grado y de posgrado debe permitir detectar las singularidades y, a la vez, descifrar su común denominador. Visualizar la acción comunitaria como eje transversal en las enseñanzas artísticas superiores implica la implementación de nuevas metodologías docentes, como el aprendizaje servicio (APS), además de nuevos contenidos curriculares. De esta manera, podemos ampliar la mirada sobre los distintos perfiles profesionales y entender que tanto la acción social y comunitaria como la mediación artística, más allá de ser la respuesta a una necesidad social, son también una oportunidad de inserción laboral. Es necesaria, sin embargo, una perspectiva multidisciplinaria para formar a artistas-educadores con competencias en los ámbitos y saberes diversos que estas prácticas artísticocomunitarias exigen. 

Artes escénicas aplicadas  

El concepto de artes escénicas aplicadas procede de las expresiones anglosajonas applied theatre, applied drama o applied dance y define prácticas escénicas diversas que se utilizan en contextos no artísticos (centros penitenciarios, hospitales, casas de cultura, centros socioculturales y educativos, etcétera) con finalidad preferentemente social, educadora, terapéutica, integradora y transformadora. Estaríamos hablando, pues, de proyectos que no se concretan en el campo del arte pero que emplean herramientas y procedimientos de las artes escénicas para impulsar y facilitar procesos de bienestar, cuidado y mejora de la calidad de vida. Se legitima así el valor de las artes escénicas en relación con diferentes contextos y se ponen en valor los saberes artísticos en relación con el campo social, educativo y comunitario. 

Aportaciones estéticas de las prácticas comunitarias  

Las prácticas artísticas que se ubican en un contexto comunitario, o que comportan una dimensión social, a menudo hacen uso de material biográfico de orden testimonial, historias de vida, documentos vinculados a diferentes archivos, álbumes familiares y otras herramientas propias del teatro documento. Sin embargo, su escenificación no es necesariamente realista, y vale la pena observar las experimentaciones estéticas que estas prácticas han llevado a la escena, y de qué manera han alterado conceptos clave como el de belleza, canon o éxito. Asimismo, nos interesa reflexionar sobre las dinámicas que se generan cuando el artista y/o productor activa procesos comunitarios o colaborativos en los diferentes entornos artísticos. Se detecta, de hecho, que las prácticas artísticas comunitarias afectan positivamente los contextos de creación artística profesional haciéndolos más porosos, diversos e inclusivos, y generando nuevas gramáticas, nuevas escenas y nuevas narrativas. 

[En català] [En español] [In English]

[English]

Call for papers and debate topics

The 7th International Symposium of the journal Estudis Escènics, to take place at the Institut del Teatre in Barcelona on 8 and 9 October 2025, announces its Call for Papers. 

Paper proposals (around 15’ - 20’) can cover any of the four lines of debate in the Symposium and can be submitted (in Catalan, Spanish or English) until 15 May 2025 through the following online form: https://forms.office.com/e/uE7xShM3Nt

Selected proposals will be presented in the form of a paper or communication during the symposium and will be published in issue 51 of Estudis Escènics (2026). There is also the possibility that some will be selected only for publication. Every applicant selected must hand in their article before the date of the symposium, following the instructions that will be sent to them once they have been selected. Due to the journal being indexed, the articles will be peer reviewed. Articles in Spanish and Catalan will be translated into English, and English originals will be translated into Catalan. The symposium will have simultaneous translation in Catalan sign language. Every applicant will receive a response. 

In this symposium, we want to ask ourselves how we legitimise the use of the performing arts in certain community dynamics that aim at inclusion. On the one hand, we intuit that the performing arts can be a powerful tool for working in non-artistic contexts; on the other, it is necessary to highlight the benefits of this intersection: social commitment affects artistic practice and allows it to open other perspectives, new points of view, initiate generational change… And, above all, it forces art – and the performing arts, in our case – to keep in mind what the objectives are. Once again, the symposium proposes to open a community space for reflection and dialogue, with the aim of tracing theoretical lines and imagining possible future horizons, this time based on four thematic lines that dialogue with and question each other: cultural rights and accessibility; community action and mediation in higher artistic education; applied performing arts; and aesthetic contributions of community practices. 

Thematic lines 

Cultural Rights and Accessibility  

According to the latest cultural consumption survey by family income, compiled by the Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, only 9.6% of Catalans in the lowest income bracket can enjoy culture and access cultural activities. The new draft law to guarantee cultural rights being prepared by the Generalitat de Catalunya reads: “Article 27 of the Universal Declaration of Human Rights establishes the first universal guarantee of cultural rights. To guarantee this right, the Cultural System of Catalonia (…) must promote the diversity of cultural expressions present in Catalonia (…).” So, what exactly are cultural rights? When and why are they drafted? How do they work? How do they affect and shape present and future cultural identities, both individual and collective? How do they affect us as artists, teachers, researchers, as project leaders, as an institution dedicated to the performing arts? Moreover, how do cultural rights interact with the implementation of accessibility plans promoted by different administrations? How are sufficient accessibility conditions guaranteed in communication, so that, progressively, people with physical, sensory, or intellectual disabilities can enjoy, understand, and participate in the arts and culture? 

Community Action and Mediation in Higher Artistic Education 

The design of a mapping that reflects the situation of artistic mediation training in undergraduate and postgraduate studies must allow singularities and the common denominator to be identified. Visualising community action as a cross-cutting line in higher artistic education implies the implementation of new teaching methodologies, such as service-learning; as well as new curricular contents. In this way, we can broaden the perspective on different professional profiles and understand that both social and community action, as well as artistic mediation, are not only a response to a social need, but also an opportunity for job placement. However, a multidisciplinary perspective is necessary to train artists-educators with skills in the various fields and knowledge that these artistic community practices demand. 

Applied Performing Arts  

The concept of applied performing arts defines diverse performing practices that are used in non-artistic contexts (prisons, hospitals, arts centres, socio-cultural centres, schools, etc.) with a primarily social, educational, therapeutic, integrative and transformative purpose. These are projects that do not materialise in the field of art but that use performing arts tools and procedures to promote and facilitate processes of wellbeing, care, and improvement of quality of life. Thus, the value of the performing arts is legitimised in relation to different contexts, and artistic knowledge is valued in relation to the social, educational and community field. 

Aesthetic Contributions of Community Practices  

Artistic practices located in community contexts, or that involve a social dimension, often make use of biographical material of an anecdotal nature, life stories, documents linked to different archives, family albums, and other tools typical of documentary theatre. However, their staging is not necessarily realistic, and it is worth observing the aesthetic experiments that these practices have brought to the stage, and how they have altered key concepts such as beauty, canon, or success. Likewise, we are interested in reflecting on the dynamics generated when the artist and/or producer activates community or collaborative processes in different artistic environments. It is noted, in fact, that community artistic practices positively affect professional artistic creation contexts, making them more porous, diverse and inclusive, generating new grammars, new scenes, and new narratives.