ESAD. Sandra Cruz Bardina: "Los pájaros mueren así"

Treball final de l'alumna  d'interpretació de l'ESAD Sandra Cruz Bardina.

Un teixit de partitures físic-sonores per invocar i qüestionar alguns dels grans temes de la humanitat: el dolor, l’aïllament, la soledat, la desesperació i la compassió.

Tres cossos que han deixat de ser casa i intenten allunyar-se del soroll de l’esquerda que cruix sense parar.

Un viatge cap a les profunditats de la ferida de l’animal que ens habita.

Un animal moribund que aprèn a acariciar el propi dolor i a cantar una cançó de bressol al dolor de l’altre.

“Los seres pálidos caminaban sobre dos extremidades. Caminaron con frío buscando abrigo por un mundo que no les pertenecía. Buscaron refugio.”

“La herida es una puerta cerrada sobre el antes. Por haber perdido el gran pasado queda atrapado, el animal humano, en su historia personal, dando vueltas sobre sí mismo como un perro tratando de alcanzar su cola.”

“¿Cómo comprender al que habita las tinieblas?”

Autora
Chantal Maillard

Adaptació
Sandra Cruz

Direcció
Sandra Cruz

Intèrprets
Clara Mir Bautista
Gerard Vidal Barrena
Sandra Cruz Bardina

Escenografia, vestuari i il·luminació
Mireia Sintes Garcia

Registre a dibuix i disseny de cartell
Aida Zumajo Flores

Tutor
Moreno Bernardi

Equip Tècnic de Teatres
Coordinació tècnica, Marc Ases
Tècnic de llums, Carlos Lucena
Tècnic de so, Toni Suñé
Tècnic de maquinària, Oriol Partagàs

Agraïments
A la Clara, el Gerard i la Mireia, per acceptar, confiar i entregar el seu temps, cor i creativitats.
A l’Aida, per la tinta blava i la seva mirada.
A les companyes i amigues pel suport entre passadissos.
A la família, pel recolzament incondicional.
Al Gerard, millor amic i amant, "perquè sí, sempre sí”.
Al mar, per escoltar-me.
Al Moreno, per la seva confiança i per donar-me la mà.
A l’Anna, l’Andrés, la Carmen i a la resta de docents que han sigut inspiració.
A la Elisa i la Vilma.
A la Laia i al Polo.
I a moltes persones més.