Treball final de l'alumna d'interpretació de l'ESAD Neus Montané.
Un so provinent d'un altre regne empeny a deixar la finestra oberta, passar la nit en vetlla i entrar en diàleg amb el jo salvatge. Un acte de de creació. Un pelegrinatge. El testimoni d'un cigne. L'entusiasme del cos. Un cos que intenta esdevenir el fons de l'objecte musical del cant de set ocells, explorant territoris escènics on les fronteres es desdibuixen.
Les veus d'Anne Carson i Vinciane Despret s'entrellacen amb els cants d'una mallerenga, un rossinyol, una alosa, una merla, un tord, una boscarla i una cardenera extrets de l'àlbum "Le Miroir des Oiseaux" de Bernard Fort per a formular noves maneres d'existir en un món d'atenció i presència.
Autor
Neus Montané
Direcció
Neus Montané
Intèrprets
Neus Montané
Escenografia, vestuari i il·luminació
Eric Manchia
Tutors
Moreno Bernardi
Equip Tècnic de Teatres
Coordinació tècnica, Marc Ases
Tècnic de llums, Carlos Lucena
Tècnic de so, Toni Suñé
Tècnic de maquinària, Oriol Partagàs
Agraïments
A Moreno per haver-me guiat durant el viatge.
A l’Eric per la seva valuosa aportació de vestuari i llums.
A tot l’equip tècnic.
A la meva família i amics.
A en Bernat per ser l’espurna que ha encès aquesta idea.
Als ocells i al roure de Berlín.
