ESAD. Carla Vives Lleixà: "Les flors mai moren en va"

Treball final d'interpretació de l'alumna de l'ESAD Carla Vives Lleixà.

Les paraules d’Antígona han estat expressades nombroses vegades, però on queda la veu d’Ismene, la seva presència, la seva història?
El cap i a la fi les dues venen de la mateixa família, de la mateixa tragèdia… Ismene va confessar haver sigut culpable del mateix crim que la seva germana Antígona, però amb la diferència que no el va cometre. Per què doncs delatar-se?
Hi ha qui ha dit cor fred, i hi ha qui ha dit cor ple.
On ha estat Ismene tot aquest temps després de la mort de la seva germana?
La presència d’Ismene pren forma per donar espai a les paraules de la seva història.

Autor
Carole Fréchette

Traducció
Elisabet Ràfols

Adaptació
Carla Vives Lleixà

Direcció
Carla Vives Lleixà

Intèrpret
Carla Vives Lleixà

Escenografia, vestuari i il·luminació
Allegra Abril
Gina Moliné

Tutor
Moreno Bernardi

Equip Tècnic de Teatres
Coordinació tècnica, Marc Ases
Tècnic de llums, Carlos Lucena
Tècnic de so, Toni Suñé
Tècnic de maquinària, Oriol Partagàs

Agraïments
Voldria començar agraint-li a la meva mare i al meu pare per haver-me donat la vida
Als meus compis de camí per haver crescut amb ells, i per seguir creixent encara més!
A tots aquells vincles i circumstàncies que m’han portat més saviesa i més consciència.
Als meus mestres, els meus guies
A mi per recordar-me que estic aquí
Al meu cor, pur
A la meva sensibilitat
A totes les meves jo’s per protegir-me, donar-me seguretat i confiança i recordar-me que sempre em tindré.