18.2.2016
Una història de titelles
Com a llavor de la forma artística que coneixem avui per teatre de titelles, trobem moltes tradicions de teatre popular. N'hi ha dues de molt conegudes que giren al voltant de dos herois: Pulcinella originari d'Itàlia i que apareix cap al 1600 i la seva rèplica anglesa, Punch que va aparèixer una seixantena d'anys més tard. De llavors ençà s'han anat fent representacions d'aquest tipus de teatre de titelles de guant.
L'argument d'aquestes obres és totalment satíric consisteix a confrontar l'heroi amb tot de personatges que venen a representar el poder i aquest els va bastonejant fins a eliminar-los. Mata el veí que li fa nosa, el policia que el vol detenir, penja el jutge que el vol jutjar, i al final de l'obra com a catarsi mata la mort que se'l vol endur. Pulcinella que escapa d'Itàlia s'estableix a França, més tard a Anglaterra i va recorrent tot Europa deixant al seu pas diferents rèpliques, amb la mateixa estructura dramàtica, i sempre amb aquesta actitud crítica davant l'autoritat.
A Espanya no n'ha perviscut cap d'aquestes tradicions ja que la Inquisició es va encarregar de tallar-ho de soca-rel.
En l'actualitat es segueixen fent aquests representacions per tot Europa. Son per a tots públics i ningú s'escandalitza .
Els titellaires de la companyia madrilenya Títeres desde abajo, han agafat l'estructura dramàtica d'aquesta tradició i l'han adaptat canviant els arquetips originals per caràcters més actuals. Segurament confiaven que la Inquisició s'havia abolit i que podrien expressar un joc que es fa arreu des de fa segles sense que ningú s'escandalitzés.
Anaven errats...
Des d'aquí vull expressar tota la meva solidaritat i suport, i com m'agradaria viure nord enllà...
Alfred Casas, titellaire, professor de l'Escola Superior d'Art Dramàtic, ESAD, de l'Institut del Teatre
Imatge: Le guarattelle di Gaspare Nasuto
