30.5.2018
Enciclopèdia Catalana ha editat el llibre «Cartells catalans. Òpera, teatre i espectacles 1890-2015», volum que recull una mostra representativa dels cartells de teatre i òpera catalans publicats des de la darrera dècada del segle XIX i fins a la primera del XXI.
El llibre recull un total de 170 cartells, dels quals 140 han sortit del fons del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE). Entre les obres aportades pel MAE destaca com a cartell més antic El Circo Equestre Barcelonés, de 1890. A més, hi ha també cartells d’artistes de renom com Ramon Casas, Adrià Gual, Miquel Utrillo, Pere Clapera, Josep Guinovart o Joan Brossa. Cal subratllar també l’aportació de cartells de la companyia La Fura dels Baus, on s’anuncien els espectacles Noun, Manes o La condemnació de Faust. Entre les aportacions més recents destaca el cartell dissenyat per Jaume Plensa amb motiu del centenari de l’Institut del Teatre.
El llibre, que s’ha presentat aquest dimarts 29 de maig en un acte a la sala d’exposicions de l’Institut del Teatre, ha comptat amb la presència d’Anna Valls, directora del MAE, qui ha destacat la importància d’haver col·laborat en fer realitat la publicació i contribuir un cop més en la tasca de “fer difusió de les arts escèniques”.
A l’acte també ha intervingut Joan Ricart, editor d’Enciclopèdia Catalana, qui ha lloat la tasca de “preservació del patrimoni cultural” que realitza el MAE, i ha assegurat que els cartells conservats constitueixen per ells mateixos un veritable “subgènere artístic”.
La selecció dels cartells que apareixen en el llibre, així com les fitxes tècniques corresponents a cadascun d’ells han estat feina de Roser Pintó Fàbregas, directora de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya i Santi Barjau, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona i autor de diverses obres sobre cartellisme.
125 anys de cartellisme català
Els cartells recollits al llibre són l’expressió testimonial de diferents èpoques, tant des del punt de vista artístic com social. Alguns formen part de la memòria històrica; d’altres, han perdut el seu potencial comunicatiu, i uns quants han guanyat força amb el pas del temps. En qualsevol cas, tots evidencien la importància dels cartells com a instrument de propaganda, i mostren, des del punt de vista visual, l’evolució gràfica i estètica, els gustos i les modes; i, des del punt de vista formal, són un recull de la cultura que es consumia a Catalunya.
