Presentació de les quatre coreografies finalistes de la setena edició del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre, un guardó que busca potenciar el treball de joves creadors i intèrprets, oferint-los un ajut econòmic a la producció, així com l’exhibició de la peça guanyadora i de les finalistes en contextos professionals.
Les quatre peces finalistes són: Me parece que sufro lo que en mi profesión llaman nostalgia, de Javier Ara i Enrique López; Las ondas de la guitarra, d’Adrián Vega; Antes todo esto era campo, de l’Associació Unaiuna, integrada per Marina Fullana i Laura Lliteras, i Black sun, de María Jurado.
- Me parece que sufro lo que en mi profesión llaman nostalgia, de Javier Ara i Enrique López planteja un viatge emocional i intimista sobre una manera d’entendre el món i busca, per sobre de tot, activar la imaginació dels espectadors.
- Las ondas de la guitarra, d’Adrián Vega, té com a punt de partida el concepte de la geometria de l’espai i la composició del so a través de la dansa, prenent com a instrument d’inspiració la guitarra i l’interès per la hibridació de llenguatges com el hip hop, la dansa contemporània i el flamenc.
- L’Associació Unaiuna, integrada per Laura Lliteras i Marina Fullana, presenten Antes todo esto era campo, una coreografia que proposa un viatge sensorial, interactiu i estètic que vol reflexionar sobre el canvi en les relacions humanes i la dependències de la tecnologia.
- María Jurado ha creat Black sun, una coreografia que vol situar l’espectador en la malenconia cíclica i acumulativa a través de referències que generen punts negres que xuclen qualsevol petit fil d’esperança.
Més informació i compra d'entrades en aquest enllaç
