La pràctica artística com a antídot a la moral del poder

Primera sessió, a càrrec de Núria Güell, de les Jornades de pràctica i reflexió a la seu de l'Institut del Teatre a Vic, que volen donar a conèixer el programa d'Estudis Especialitzats en Arts en Viu i Contextos que s'iniciarà a Vic al febrer de 2024.

Les potències de la pràctica artística poden ser moltes, però la moral de l'època i el discurs del poder s'esforcen, cada vegada més, a minimitzar-les. Des de quan l'artista ha de rebutjar les contradiccions internes i les paradoxes externes per aparentar ser un subjecte pur i sense fissures? No parteix d'una retòrica moralista valorar l'art a partir de les bones intencions sense contemplar l'ètica de les conseqüències? Aquesta serà una jornada de reflexió col·lectiva a partir de la revisió de diferents projectes, realitzats seguint diferents metodologies en contextos dispars, amb la intenció d'abordar problemàtiques que envolten a l'artista, a l'obra, als còmplices i a la institució. 

Núria Güell (Vidreres, 1981) es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va seguir els seus estudis a la Cátedra de Arte de la Conducta de l’Havana (Cuba). La seva obra s'ha pogut veure nacional i internacionalment, tant en exposicions col·lectives com individuals. Entre d'altres premis, destaca el premi "El Ojo Crítico" d'Artss Visualss de RNE 2021, o el Premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d'Arts Visuals 2019.

És una artista que mai no s’ha sentit còmoda dins la institució de l’art i que intenta preservar aquesta incomoditat o estranyesa reformulant contínuament el fet artístic. La seva pràctica no és una pràctica contemplativa, l’expressió d’una contemplació ni el desplegament d’una tècnica, sinó una pràctica de confrontació, de qüestionament d’evidències, i això sovint implica moure peces, comporta acció i moviment, moure individus –còmplices o no–, conduir tràmits burocràtics, fer també que les institucions públiques es moguin en una direcció no articulada prèviament (que les institucions que contracten els seus serveis s’impliquin i no es limitin a ser mers espectadors), o sigui, treballar fora del taller i fora de la sala d’exposicions. Subvertir dispositius, desnaturalitzar el museu, les institucions, la pràctica artística les relacions de poder, així és com es podria resumir el paper de Núria Güell com a artista.