ESAD. Laura Bono: Què passaria si I si només

Pràctica d'escenificació 3 de l'alumna de direcció i dramatúrgia de tercer curs Laura Bono Gabarró

Una vida en suspensió; la vida d’Algú. El temps pesa i l'aire és dens des que la persona estimada ha mort. Algú suplica una senyal, una espurna d'alguna cosa que el faci saber que encara és aquí, amb ell. La força del desig mou muntanyes, en aquest cas, sota la temptació irresistible del Què passaria si... I si només…, s’esquerda el món obrint un oceà de possibilitats en què els febrils anhels d'Algú es reconforten per un instant. Un cop s'ha esvaït tot ja, què queda?

Autoria
Caryl Churchill

Traducció
Helena Tornero

Direcció
Laura Bono Gabarró

Ajudantia de direcció
Joel Quesada Civit

Intèrprets
Chris Biegler
Emma Delon
Stefán Halldórson Boira
Arnau Herrera Maestro
Pau Rosell Simón

Escenografia i il·luminació
Zoe Serrano

Vestuari
Joel Quesada

So
Cels Campos Vaqueiro

Fotografia
Silvia S. Barniol

Professor
Marc Chornet

Equip docent
Elisabet Castells
Julià Colomer
Lluís Hansen
Marta Rafa
Roberto Romei
Helena Tornero

Equip Tècnic de Teatres
Coordinació tècnica, Marc Ases
Tècnic de llums, Carlos Lucena
Tècnic de so, Toni Suñé
Tècnic de maquinària, Oriol Partagàs

Agraïments
A l'Stefán, a la Chris, a l'Emma, a l'Arnau i al Pau per l'amor i l'eterna generositat.

Al Joel per la incondicionalitat, al Cels, a la Zoe i a l'Allegra i a la Naia per sumar-hi tant.

Gràcies al Marcos Xalabarder, al Pau Serés i al Nicolàs Castro que entre converses descontracturen els nusos creatius.

Gràcies al Marc, a l'Elisabet i al Roberto per l'obertura de mons i imaginaris, també per creure-hi i guiar.

A l’Helena per la traducció, el temps i la tendresa.

A la Silvia per capturar en imatge la força. Gràcies a la Vilma i a la Saleta per descobrir-me l'art del forjat.

Gràcies a totes aquelles persones que des del compartir paraules, riures, abraçades i plors fan que tot pugui ser.