ESAD. "Do de llengües" d'Andrew Bovell. Taller de 4t d'Interpretació. (Obert al públic)

Do de llengües és una obra que ens plantejava diversos reptes, com el de treballar la simultaneïtat de situacions paral·leles en el temps, o el d’abordar la narrativitat de l’escriptura donant-li vida i fent-la present a partir de l’acció, de la situació. Tenim entre mans una partitura precisa sovint a quatre veus que cal interpretar com un quartet de música –on tothom té la responsabilitat del conjunt- i de la qual ens n’hem apropiat primerament com un material per indagar en la veritat d’aquests personatges i trobar-ne abans que res el seu motor, la seva pulsió, el seu sentit. Hem intentat posar cos a les paraules i el que aquestes amaguen, passar pel físic dels intèrprets un text que a priori semblava més estàtic.

La Marina, l’Oriol, el Pau, la Raquel, el Gerard i la Laia s’han enfrontat a uns personatges adults de manera valenta i des de pràcticament el buit. Fins ben bé a la meitat del procés no teníem un espai definit. Només sabíem que no jugaríem en un territori naturalista. Cap llit per a un hotel, cap sofà per a una casa, cap taula per a un interrogatori, cap cabina per a un telèfon. Tampoc sabíem la vostra disposició, la del públic. Si era frontal, si canviava d’una part a l’altra… Teníem intuïcions que s’han anat confirmant o modificant amb el treball en equip a mesura que l’obra s’anava revelant i prenia forma a la sala d’assaig.

Treballar amb precisió però alhora amb prou llibertat per fer que el text estigui viu des de la particularitat de cadascú i fer-lo créixer cada dia des de l’aquí i l’ara de l’escena. Això és el que hem perseguit.

Do de llengües ens ha ofert un relat fascinant d’històries creuades que ens ha servit per preguntar-nos si sabem perdonar quan ens fan mal, per reconèixer que és difícil estimar però que no podem viure sense no fer-ho, per qüestionar-nos com és que podem mostrar qui som i què sentim amb més facilitat a un desconegut que a casa. O per adonar-nos de les conseqüències que tenen els nostres actes per petits que ens semblin. Tot el que fan i diuen els personatges, com diu el mateix autor, són “crits d’ajuda que no obtenen resposta”.

L’obra també ens interroga sobre la veritat. I ho fa oferint-nos múltiples perspectives d’un mateix fet, potser perquè cadascú de nosaltres esculli quina és la seva veritat.

Glòria Balañà i Altimira

* * * * *

Do de llengües tracta del que hi ha de bo i de dolent en la conducta emocional. Tracta de contractes entre íntims que es trenquen mentre es forgen llaços profunds entre desconeguts. L’obra traça el mapa d’un paisatge emocional tipificat per un sentiment de desconnexió i un codi moral canviant. Tracta de gent que anhela un sentit i s’aferra a petits moments d’esperança i humor per combatre un creixent sentiment d’alienació.

L’obra està dividida en dues meitats. Cada meitat té un to particular. Ha estat escrita per a quatre actors però hi ha nou personatges. Té tres parts. Cada part és una exploració de les relacions entre quatre persones. Però les parts no s’exclouen mútuament. Les connexions entre els personatges existeixen tant entre les diferents parts com també en cada una d’elles. Uns personatges reapareixen, uns altres desapareixen. Històries que s’expliquen en una part prenen rellevància en una altra.

Tot és mogut per una sensació de misteri. Les respostes hi són, però són escorredisses. L’argument no sempre avança. Salta enrere i al costat. Retrocedeix a moments ja vistos però els mostra des d’un angle diferent.

Sóc conscient que l’obra és estructuralment difícil. No segueix les regles normals de l’escriptura dramàtica. Em preocupa que els espectadors experimentin un cert grau de frustració. Però confio que estiguin buscant formes narratives diferents i noves maneres d’intercanvi dramàtic. Almenys espero que surtin del teatre tan embruixats per aquestes persones com jo ho estic i potser fent-se les mateixes preguntes que es fan ells. Com em comporto en aquest món? Com me’n surto?

Andrew Bovell, prefaci a l’edició de l'obra en anglès (traducció Víctor Muñoz i Calafell)

Autor: Andrew Bovell
Traducció: Víctor Muñoz i Calafell
Intèrprets:
Leon Gerard Bosch
Jane / Sarah Laia Casals (dies 17 i 19) 
Valerie Raquel Ferri
Pete / Neil Oriol Guillem
Sonja / Sarah Marina Pérez (dies 18 i 20)
Nick / John Pau Quero

Direcció: Glòria Balañà i Altimira
Professora de veu: Montse Vellvehí
Professora de cos: Lipi Hernández
Espai sonor: Nicolas Hermansen, Gerard Bosch, Laia Casals i Glòria Balañà
Escenografia, estilisme i il·luminació: Gerard Orobitg i Alberto Merino
Construcció escenografia: La Forja del Vallès
Col·laboracions vestuari: Dos ocho cinco, Normal, Pitágora
Tècnic de llums: Carlos Lucena 
Tècnics de so: Toni Suñé i David Ribas 
Tècnica de maquinària: Vilma López
Tècnics d'audiovisuals: Èric de Gispert i Oriol Serra
Imatge gràfica i vídeo: Gerard Orobitg i Alberto Merino
Fotografies: Marina Aguiló (IEFC)
Agraïments: A Carles Batlle, al Nico i al David

A la memòria de Jordi Mesalles.