Funció dels finalistes del Premi de Dansa 2023

El Mercat de les Flors acull la novena edició de la gala del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre amb la presentació de les tres coreografies finalistes que aspiren a guanyar el guardó.

El jurat proclamarà al final de la gala la coreografia guanyadora, que es podrà veure al Festival Grec de Barcelona 2024 ampliada en un espectacle de 50 minuts. A banda de la coreografia guanyadora, el SAT Teatre escollirà la coreografia finalista que no hagi resultat la guanyadora del Premi, per desenvolupar-la en format d’espectacle coreogràfic d’un mínim de 50 minuts al seu espai durant la temporada 2024-25.

L’objectiu del premi és potenciar la creació, facilitar la inserció laboral i donar a conèixer els i les joves coreògrafs/es i intèrprets graduats/es de l’Institut del Teatre.

Aquest premi compta amb la col·laboració de: Grec Festival Barcelona, Mercat de les Flors, Graner, SAT! Sant Andreu Teatre, La Caldera Les Corts, el Centre Cívic Barceloneta i L’Estruch.

Presentació de la gala: Alfons del Pozo i Judit Amengual, graduats del Conservatori Superior de Dansa
Direcció de la presentació: Marc Rosich
Producció: Raül Perales
Traducció llengua de signes: MultiSignes & Anhel Productions

PROGRAMA

ALTARS PROFANS
Direcció i coreografia: Magdalena Garzón
Ajudant de direcció: Mauricio Sierra
Assistència coreogràfica: Gisela Riba
Interpretació i creació: Iris Borràs, Èlia Genís, Carla Piris, Anna Tejero
Espai escènic: Lola Belles
Il·luminació: Gabriela Bianchi
Vestuari: Aina Moroms
Assessorament musical: Haize Lizarazu
Disseny de so: Marc Urrutia i Adrià Serrano
Suport producció: Cinta de Luís
Música: Introduzione all’oscuro de Salvatore Sciarrino
Agraïments: Fundació Toni Catany, Conchita Pons, Lipi Hernández i Jordi Alomar

L’ànima de les coses encara es troba en l’enigma de la seva semblança exterior, en el misteri.
Una constel·lació pòstuma, una penyora poètica i una paradoxa irresoluble: Altars profans és, també, el títol homònim de l’última sèrie de fotografies de Toni Catany. En aquesta peça, les figures es belluguen com a fantasmagories i ens acosten a la impossibilitat de posar-nos en un lloc, en una pau inquietant que revela la intimitat en la imatge.

QUISO NEGRO
Direcció i autoria: Vaikonur - Ester Guntín
Coreografia: Ester Guntín amb la col·laboració dels intèrprets
Assistència coreogràfica: Héctor Puigdomènech
Interpretació: Marina Capel, Glòria Garcia, Mariona Moranta, Martí Forcada, Héctor Puigdomènech, Isaac Verdura
Composició musical i espai sonor: Clara Aguilar
Il·luminació: Isabel del Moral Ruiz i Andreu Fàbregas
Vestuari: Joan Ros
Escenografia: Pol Roig
Assessorament dramatúrgic: Paula Errando

Quiso negro explora el fenomen de la catarsi a través de l’ús ritual de patrons acústics, rítmics icinètics. Per això es fonamenta en el tarantisme i en el seu arsenal de mites per transitar un espectre molt ampli, fins i tot contradictori, d’escenaris de possessió i catarsis actuals: de les formes de dol en els enterraments ritualitzats a l’èxtasi no reglat de la rave. Quiso negro parla de la mort en cadascun, pot considerar-se un viatge pels aspectes vitalistes de la mateixa: una catàbasi, un descens festiu.

GLÒRIA (An Easy and Funny Work)
Direcció i coreografia: Irene García
Interpretació: Anna Soler, Berta Martí, Julia Razquin
Escenografia, il·luminació i vestuari: Sergi Cerdan
Assistència vestuari: Mariona Signes
Espai sonor: Rodrigo Ramsy i Irene García

És la recerca de la glòria una broma existencial? Un carreró sense sortida del qual només se’n surt per tornar una vegada i una altra? Un bucle de cerca infinit que ens atrapa?
En aquesta peça, ens submergim en la persecució d’un cos, d’un ésser i d’un estat de Glòria per poder atrapar-lo d’alguna manera. A través dels intents d’aclaparar-la ens submergim en la fantasia de poder assolir-la, retenir-la i posseir-la, com si fos un tresor efímer que sempre se’ns escapa de les mans. Un cicle interminable d’aspiració i anhel, on la glòria sembla elusiva, però alhora irresistiblement seductora.