Toni Casares es llicencia en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1983. Té el postgrau en Teoria i Crítica de la Representació Teatral per la UAB i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, i és membre fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983), de la qual va ser director artístic entre els anys 1992 a 2004. Entre 1989 i 1992 va ser coordinador general del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. El 1997 va assumir la direcció de la Sala Beckett de Barcelona, a la qual havia estat vinculat des de la seva fundació, el 1989. Del 2005 al 2012 va ser membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya, on va coordinar el Projecte T6, que donava suport a la dramatúrgia contemporània catalana.
Entre d’altres, ha dirigit els espectacles: Plou a Barcelona, de Pau Miró (Sala Beckett, 2004); Salamandra, de Josep Maria Benet i Jornet (TNC, 2005); El camp, de Martin Crimp (Sala Beckett, 2005); Valentina, de Carles Soldevila (TNC 2006); La nit àrab, de Ronald Schimmelpfennig (Sala Beckett, 2006); La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, adaptada per J. M. Benet i Jornet (TNC, 2007); Aquí s’aprèn poca cosa (una adaptació de la novel·la Jakob Von Gunten, de Robert Walser), de Toni Casares (Sala Beckett, 2009); El petit Eiolf, d’Henrik Ibsen (Sala Beckett, 2011); Rei i Senyor, de Josep Pous i Pagès, amb dramatúrgia de Pere Riera (TNC, 2012); George Kaplan, de Frédéric Sonntag (Sala Beckett, Grec 2013) i Eva i Adela als afores, de Mercè Sarrias (Sala Beckett, 2017).
