ESAD. Leonardo Vicente Granados: "Faust ha mort"

Pràctica d'escenificació 4 de l'alumne de Direcció i Dramatúrgia Leonardo Vicente Granados.

Faust ha mort és una revisió del mite fàustic ambientada al nostre món contemporani, anestesiat per la superabundància d’estímuls, de pantalles i de fast food. Els personatges de l’obra senten que el món és un gran simulacre «que cada cop ha esdevingut més híperreal», com diria Baudrillard. Davant aquest context on (sembla) que la Humanitat, la Història i el Progrés han mort, els personatges s’embarcaran en un viatge pels Estats Units, símbol de l’imperi neoliberal, a la recerca del Real i d’experiències humanes a través del dolor, la violència i la crueltat.

Ravenhill ens alerta del perill del relativisme i del solipsisme, la pèrdua de límits morals, la negació de veritats universals, la percepció estetitzant de la violència i la desvinculació amb el nostre propi cos.

 Avís: conté violència, llums estroboscòpiques i sons forts.

Autor
Mark Ravenhill

Traducció
Mireia Claramunt

Adaptació i direcció
Leonardo Vicente Granados

Intèrprets
Enric Marzà
Joan Sentís
Jordi Vidal
amb l’aparició de Marc Rosich

Veus del cor
Elisabet Castells
Sara Morera
Isabel Joaniquet
Hug Vilamala

Escenografia
Isabel Joaniquet

Vestuari
Marta Rodríguez

Il·luminació i disseny audiovisual
Quim Algora

Vídeo
Alfons Casal

Caracterització
Mariona Pladelasala

Moviment
Raquel Garabal

Ajudant de caracterització
Laura Capdevila

Espai sonor
Hug Vilamala

Professora
Magda Puyo

Assessorament escenogràfic
Jaume Ayza

Assessorament dramatúrgic
Pere Riera

Equip Tècnic de Teatres
Coordinació tècnica: Marc Ases
Tècnic de llums: Carlos Lucena
Tècnic de so: Toni Suñé
Tècnic de maquinària: Oriol Partagàs

Agraïments
Gràcies a la Magda Puyo per la seva generositat, intel·ligència i mestratge; a en Pere Riera, en Jaume Ayza i en Pablo Huerres pels bons consells; a l’Albert Boronat per l’assessorament teòric i per ser inspirador, a l’Alfonso Ferri per la seva saviesa escènica, a la Vilma per la seva amabilitat i dedicació, als meus pares pel suport emocional i econòmic i, sobretot, al meu equip pel seu talent i compromís. Gràcies per la confiança i paciència amb mi. Els projectes els fan l’amor i les persones, i sense elles no hi hauria esperança ni humanitat.