Programa

9.15 a 9.45 h | Benvinguda, a càrrec de Magda Puyo, directora general de l’Institut del Teatre (IT) i presentació del Simposi i de la revista «Estudis Escènics» de l’IT, a càrrec de Carles Batlle, director de la revista

Àmbit temàtic 1: Els llocs de l'espectacle
 
Moderador: Antoni Ramon

9.45 a 10.45 h | Conferència inaugural: Kathrin Golda-Pongratz: «Creación de lugar desde el palimpsesto urbano»
La conferència parteix del concepte de la ciutat com a palimpsest, una mena de constants superposicions de capes físiques i petjades de memòries tangibles i efímeres. Aquestes capes han de ser reinterpretades en cada moment històric, al mateix temps que la ciutat viu el seu dia a dia. Les actuacions cíviques, polítiques i artístiques tenen un poder transformatiu a curt i llarg termini en l'espai urbà. El seu potencial vivencial i commemoratiu convida a imaginar un urbanisme menys estàtic i més orientat a la creació de llocs capaços de respondre a les reivindicacions de les societats urbanes contemporànies en tota la seva diversitat.

10.45 a 11.45 h | Comunicacions

• Ivan Alcázar: «Al refugi, a l'edifici i a la intempèrie»

Es pot combinar la complexitat artística, arquitectònica i urbana en una relació fructífera i rica? De quina manera es pot programar, projectar i implementar o és una conjuntura fortuïta i incontrolable? Ens fixarem en alguns casos de teatres que tenen trets en comú: parteixen d'una entitat associativa (de tipus ateneístic), mantenen unes sinergies identificables amb l'entorn urbà, reciclen en un moment donat el projecte cultural i social alhora que reformen els espais de l'edifici i posen a prova les estratègies projectuals dels arquitectes autors de la reforma i l’abast i significats dels conceptes d’obsolescència, restauració, conservació i patrimoni.

• Elva Araceli González Juárez: «Matadero Madrid: ruina moderna. Ciudad de las artes»

A mitjan segle XX creadors teatrals com Artaud, Grotowski i, posteriorment, Brook van utilitzar per als seus muntatges espais en virtual estat d’abandonament. En alguns casos, això va derivar en la recuperació d’aquests espais per a la ciutat, ja que en ells es descobrien múltiples qualitats estètiques, funcionals i socials. Avui en dia, el fenomen de la ruïna moderna –espais que en el seu moment van ser epítomes dels ideals de modernitat i ara per ara es troben en estat d’abandonament– està essent reivindicat per l'arquitectura contemporània. A Matadero Madrid aquestes nocions es fonen per forjar un nou model que va més enllà de la idea d'un conjunt urbà dedicat a l'activitat teatral: la ciutat de les arts.

 
11.45 a 12 h | Pausa
 
12 a 12.15 h | Presentació i visita a l’exposició «Cartografia teatral: Barcelona, Madrid», a càrrec de Felisa de Blas Gómez, Almudena López Villalba, Carlos Villarreal Colunga
El mapa teatral contemporani d’una ciutat consta de diverses capes. A les sales històriques se sumen altres de més modernes, situades en àrees amb vocació de centralitat. Els edificis de caràcter més monumental i grandiloqüent conviuen, per exemple, amb humils teatres de societats cíviques i ateneus, o amb les sales alternatives, refugis de l’avantguarda escènica i cultural, que apareixen disseminades pels barris. Aquest és el plantejament d'aquesta exposició on, d'una manera sintètica, s'ofereix una mirada comparada al lloc teatral de Madrid i Barcelona. La hipòtesi de partida considera que l’evolució del mapa teatral d’una ciutat es mou en paral·lel a la seva història.

Així, i com si es tanqués l’objectiu d’un zoom, el panorama dibuixat comença abastant la ciutat sencera, per continuar retallant els territoris on les arts escèniques han estat —i a vegades encara són— protagonistes de la vida urbana, per acaba entrant en l'interior d'alguns locals que allotgen activitat teatral. Els mapes que es presenten mostren una imatge alhora sincrònica i diacrònica dels sistemes teatrals de Barcelona i Madrid. Les fotografies dels locals, sempre preses amb el mateix criteri de punt de vista, retraten un paisatge ampli i heterogeni, on tenen lloc una multiplicitat de manifestacions escèniques. 
Moderador: Ivan Alcázar

12.15 a 13.15 h | Ponència. Bri Newesely: «Cartografía de la arquitectura teatral: Catálogo de los espacios escénicos de Berlín»
La reproducció digital de la col·lecció d'arquitectura teatral de la Technische Universität de Berlín proporciona una àmplia documentació per a la recerca i la contextualització. Amb més de 10.000 fotos, dibuixos i materials diversos, ofereix una mostra única del panorama de la construcció teatral centreeuropea del segle XX. A partir d'aquestes fonts, es genera una cartografia teatral de la ciutat de Berlín, acompanyada d'un catàleg en què es presenten prop de 250 espais, tant històrics com encara existents. En vuit trams temporals es mostra el dinàmic desenvolupament dels espais escènics de la capital alemanya, que permeten comparar l'estructura arquitectònica, escènica i tècnica i analitzar-la en el marc del desenvolupament urbà de Berlín.

13.15 a 14.15 h | Comunicacions

• Guillem Aloy: «Teatre i arquitectura a Palma»

L’estudi del lloc del teatre a Palma ha partit de la hipòtesi que la ubicació dels teatres a la ciutat no és fruit de l’atzar, sinó que es poden llegir pautes urbanes, arquitectòniques i socials en l’elecció de l’indret. La comunicació mostra un inventari dels espais teatrals existents, desapareguts i tancats al llarg de la història de Palma. Es tracta d’una catalogació exhaustiva i en curs que ha recollit 83 espais escènics a la ciutat –alguns amb voluntat ostentosa, però la majoria humils. El sistema tipològic de l’oci i de la cultura resultant ha obert una sèrie de preguntes: Quin ha sigut el motiu de la seva construcció? Quins han sigut els seus agents i la seva arquitectura? Quin ha sigut i és el lloc del teatre a Palma?

• Daniel Paül i Agustí: «Diferències en la localització espacial de l’activitat teatral. Una anàlisi a partir del cas de Barcelona»

Les activitats culturals, i els teatres no són una excepció, interactuen amb els espais urbans. A la seva funció consolidada d’exhibició s’ha d’afegir una funció simbòlica: requalificar i representar. Ara bé, malgrat aquest potencial, pocs estudis han analitzat les interaccions entre teatres i espai urbà. L’objectiu del treball serà mostrar com no només existeix un «mapa de la localització dels teatres de Barcelona», sinó com la diversitat de casuístiques existents contribueix a generar múltiples interaccions espacials entre teatre i ciutat.

14.15 a 17 h | Pausa

17 a 19.15 h | Taula d'experiències
 
Moderadora: Glòria Balañà

• Kyriaki Cristoforidi: «Desgarros urbanos como potenciales dramatúrgicos preexistentes: el caso del Proyecto Arnau»

En aquesta comunicació examinem tres tipus de fissures com a elements indissociables del paisatge urbà contemporani i com a condicions preexistents per a la creació d'acció escènica i en general d'acció teatral: a) fissures a l'espai material, b) com a condicionants a l'espai urbà, i c) com a vivències corporals. Al mateix temps presentem com el Projecte Arnau tracta d'afrontar aquestes patologies urbanes i, en paral·lel, parlem de la itinerància escènica que fomenta la reflexió sobre la dimensió teatral de la ciutat definida a través de les seves fissures.

• Pep Fargas: «Lluèrnia, escenografies de llum i foc a l’espai públic»

Lluèrnia ‒ Festival del foc i de la llum és un esdeveniment anual que se celebra a Olot el segon dissabte de novembre i que convida creadors de diverses disciplines a plantejar una nova mirada sobre els espais urbans de la ciutat amb el foc i la llum com a protagonistes. Formalment acull instal·lacions efímeres dissenyades per artistes visuals, arquitectes, escenògrafs, il·luminadors... que durant sis hores transformen els carrers, les places i altres espais públics en escenografies transitables, algunes interactives, mitjançant efectes produïts per la llum i el foc. La comunicació vol presentar el festival i oferir-lo com un entorn real on experimentar els projectes dissenyats pels alumnes d’escoles d’art, escenografia i il·luminació.

• Ariel Gutierrez Torres: «Nuevas textualidades urbanas»

Un dels aspectes inherents a la producció teatral és l’espai físic en què esdevé el procés creatiu. En molts casos aquest espai físic també coincideix amb l'espai de representació i quotidianitat dels artistes. És a dir, que els dramaturgs, directors i actors i actrius viuen, creen, assagen i representen en un mateix espai que es transforma i adquireix nous significats depenent de la instància dramàtica. La presència creixent a les ciutats d'un gran nombre d'artistes que trien el seu espai/casa pròpia (moltes vegades motivats per qüestions estètiques i d’altres condicionats per realitats econòmiques) convida a la reflexió sobre la naturalesa del treball de l’artista escenògraf en espais que no són els habituals però sí els habitats. L'objectiu d'aquesta ponència és analitzar la presència de noves propostes teatrals que ocorren fora dels circuits teatrals tradicionals, en el que es podria anomenar «un teatre domiciliari», i veure de quina manera aquestes expressions s’entrellacen en una relació d'autonomies i interdependències donant lloc a nous models d'escriptura textual i posada en escena. Aquesta comunicació se centra en l'espai com a lloc aliat, com a continent propi, que s'articula en l'obra de molta gent de teatre, a les grans ciutats. Des d'una mirada més conceptual i etnogràfica, aquesta tendència podria pensar-se com una nova forma no només d'habitar, sinó també com a conquesta del lloc. La invenció de mons paral·lels en el espai propi i l'intercanvi i tensió entre allò privat, allò no-mostrat i el lloc en escena, deixen espais buits, preguntes que cal que omplin (o no) com a espectador.

• Anna Hohler: «interActuar con la arquitectura»

L'interès conjunt pels textos sobre arquitectura i per una representació teatral reduïda al més essencial –a una reunió pública entre persones en un espai determinat, és a dir, un acte polític– ha portat la Compagnie un tour de Suisse a muntar textos d'arquitectes en espais escènics fora de recintes teatrals. Es tracta de posar en relació de manera immediata i directa un lloc concret de la ciutat amb el text i l'acció teatral. És a dir, de desvetllar l'arquitectura, el patrimoni i l'ús social d'un lloc –el seu potencial dramatúrgic– a través de la seva conversió en escenari teatral. I, a l'inrevés, de revelar un parlar, un pensament d'arquitectura, tot inserint-lo en un decorat real.

• Vincenzo Sansone: «Los proyectos site-specific del Teatro Potlach: la ciudad como escenografía y como dramaturgia»

El Teatre Potlach és una companyia de teatre italiana que realitza espectacles site-specific com Ciutats invisibles, inspirat en el llibre d'Italo Calvino, que explora en la memòria d'un lloc i la restitueix als seus habitants fent emergir una ciutat mai vista abans; Paisatges contemporanis, que s'inspira en la cultura immaterial dels llocs, o Jo, paisatge - Els secrets de l'edifici, que a partir d'un edifici d'especial interès històric en construeix la dramatúrgia. Els projectes es desenvolupen amb un enfocament interdisciplinari i multimèdia que implica, a més de les arts escèniques, també l'antropologia, la història i sobretot l'arquitectura i el treball sobre l'espai. De fet, en el lloc triat per als espectacles es construeix un camí d'aproximadament un quilòmetre que es transforma amb diferents materials. A diferència dels espectacles de teatre en què generalment l'espai no és vinculant, per a aquests projectes l'espai és el nucli fundador primari. Tots els elements escènics i les diferents actuacions es troben amb la ciutat real, que no és un element neutre sinó un subjecte actiu. L'escenografia final és en part construïda i en part existent, però la construïda depèn de l'existent que la determina. La ciutat no és només escenografia sinó també dramatúrgia perquè es posa en escena i s'explica a si mateixa. Per aquesta raó es pot parlar de «dramatúrgia de l'espai» referint-se a dramatúrgia, no només al text escrit, sinó també al conjunt d'elements que componen tota la performance.

28/09/18

Àmbit temàtic 2: La ciutat i la seva potencialitat dramatúrgica

Moderador: Davide Carnevali

9.15 a 10.15 h | Ponència: Helgard Kim Haug*
L’autora i directora Helgard Haug treballa de forma independent, juntament amb Daniel Wetzel i Stefan Kaegi, sota el segell de Rimini Protokoll. Les seves obres de teatre, ràdio, cinema així com d’instal·lacions escèniques, internacionalment reconegudes, transiten per una zona grisa a cavall entre la ficció i la realitat. Des del 2000, Haug ha anat desenvolupant peces per a l'escenari, el món urbà i la ràdio que obren noves perspectives sobre la nostra realitat.

Helgard Haug i Daniel Wetzel van ser guardonats amb el «Mülheimer Dramatikerpreis» (premi de dramaturg de Mülheim) per la seva obra Karl Marx: Das Kapital, Volume I. Rimini Protokoll ha estat convidada al festival Berliner Theatertreffen tres vegades (2004, 2006 i 2013). La instal·lació de vídeo multijugador Situation Rooms va rebre el Premi d'Excel·lència del 17è Japan Media Arts Festival. L’any 2003, l'anuari de la revista Theatre heute («teatre actual») va nomenar a Haug / Kaegi / Wetzel els directors en ascens de l'any. A 2007 van rebre el prestigiós premi de teatre alemany «Der Faust». L'any següent, van ser guardonats amb el Premi Europeu de Teatre a Tessalònica, i el 2011, les obres completes de Rimini Protokoll van rebre el Lió Plata a la 41a Biennal de Teatre de Venècia. Helgard Haug i Daniel Wetzel també han rebut elogis pels seus drames de ràdio en moltes ocasions. Helgard Haug i Rimini Protokoll és artista i companyia resident de la HAU de Berlín des de 2003.

10.15 a 11.15 h | Comunicacions*

• Mehmet Kerem Özel: «Two Theatre Performances in Urban Public Spaces in Istanbul»

Downhill Gifts i After That; After Her són dos muntatges en espais públics urbans d'Istanbul. Tot i que utilitzen la relació actor-espectador de maneres diferents, ambdós presenten similituds relatives a les seves produccions, les seves opcions i les seves formes d'utilitzar l’espai i el contingut. Els dos es presenten al mateix districte històric d'Istanbul, concretament, Beyoğlu, i aborden el tema de la regeneració i la transformació urbana de la ciutat. D'aquesta manera, els dos muntatges estan estretament relacionats amb la gentrificació mitjançant contextos culturals, socials, econòmics, demogràfics i històrics de l'espai públic urbà a què s'enfronten. L'objectiu d'aquesta comunicació és estudiar i comparar l’ús que fan de la ciutat en el context de l'entorn urbà existent i en el context de la relació actor-espectador.

• Francesca Serrazanetti: «Theatre third places: between temporality, transgression and civic responsibility»

Al llarg de la història, el disseny de l’espai teatral sempre ha buscat la seva relació amb la ciutat. Recentment, quan es presta tanta atenció a la relació amb el públic i a les pràctiques de participació cultural, l'arquitectura ha canviat també el seu enfocament a la tipologia teatral i la seva relació amb l'espai públic urbà. Mitjançant estudis de cas seleccionats, aquesta comunicació ofereix una investigació sobre espais teatrals tal i com han estat dissenyats i ocupats en els darrers deu anys, analitzant la relació entre artistes, arquitectes i públic. El compromís amb la idea del temps i la tensió entre la responsabilitat ciutadana dels teatres i la identitat provocativa són el nucli d'aquesta investigació.

 
11.15 a 11.45 h | Pausa
 
Moderadora: Anna Solanilla

11.45 a 12.45 h | Ponència: Roger Bernat: «Espectador, fantasma i mobilització»
De Santiago de Xile a Atenes, les mobilitzacions ciutadanes han marcat la imatge que de si mateixes han donat societats que necessitaven reinvindicar-se. Tornar a ocupar els mateixos escenaris del carrer per a la celebració de processons, cercaviles i cavalcades és una forma de reformular ocultant-lo el guió de la reivindicació. A partir de la descripció de dos projectes antagònics –Desplazamiento del Palacio de La Moneda, Santiago de Xile 2014, i The Place of the Thing, Atenes-Kassel 2017– provaré de traçar la distància que separa el teatre del seu fantasma.

12.45 a 13.45 h | Comunicacions

• Oriol Martí Sambola: «Espai públic. Dimensions d'un hàbitat creatiu»
  

La comunicació proposa diverses mirades sobre la creació a l’espai públic tant des d’una vessant teòrica com també a través d’exemples concrets. Es proposa un passeig pel carrer creatiu a través de la seva dimensió urbanística i les noves veus crítiques contemporànies; política en la vessant democratitzadora i de cohesió social; artística amb seus vincles amb la comunitat espectadora; simbòlica analitzant-ne el seu caràcter i profunditat; tecnològica des d’una vessant integrativa; i atmosfèrica a través de la seva capacitat d’afectació.

• Aris Pretelin-Estéves: «Escenografía re-descubierta»

Reflexió a partir del procés escenogràfic de la peça del grup Pared Blanca Esta llave ya no tiene puerta, construïda a partir de testimonis i experiències viscudes pels habitants del «Rancho Santa Catarina», assentament irregular desallotjat pel govern de la Ciutat de Mèxic. A partir de l'apropiació, manipulació i intervenció d'una casa en la primera fase de construcció, la ciutat es revela com a matèria primera de la creació escenogràfica. D'aquesta manera, es proposa trascendir la concepció convencional de l'escenografia, redescobrint el seu potencial com a memòria, espai de vinculació i reunió, resistència i medi ambient.

13.45 a 14.45 h | Conferència de clausura: Davide Carnevali: «Teatralitats contemporànies entre espai privat i espai públic»
La relació entre dimensió privada i dimensió pública és un dels pilars fonamentals del discurs sobre l’art teatral. L’espai arquitectònic del teatre dialoga amb l’espai urbà en què s’ubica i amb la comunitat a la qual es refereix; la conformació de l’espai escènic determina la relació entre un grup d’individus i un escenari concebut com el lloc en el qualquè s’exterioritza la individualitat s’exterioritza; l’espai performatiu transcendeix els precedents, amb els quals coexisteix i es confronta, condicionant la recepció i convertint l’experiència privada de l’espectador / participant en un tema públic. A partir d’aquestes idees i seguint les pistes obertes per les altres comunicacions, veurem com aquesta qüestió ha influït en el naixement de diferents propostes dramàtiques i espectaculars en els últims anys.